Madrid, 29 de novembre de 2023
Aquest dijous començarà a Dubai (Emirats Àrabs) la vint-i-vuitena cimera anual de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, COP28, amb més de 200 països participants i prop de 70.000 persones, una edició convocada sota el lema “ Unir. Actuar. Complir ” que pretén ser una fita als avenços de l'agenda climàtica global.
Els esdeveniments climàtics extrems, com sequeres prolongades, inundacions sobtades, incendis forestals i tempestes cada cop més freqüents i severes, representen una amenaça significativa per a l'economia en general i organismes com el Banc Central Europeu insten les entitats financeres perquè adoptin mesures per ser impulsores del canvi climàtic i incloguin els riscos climàtics dins de la seva governança i estratègia abans del desembre del 2024.
En aquest sentit, des d' UCI, Unió de Crèdits Immobiliaris, entitat especialista en finançament sostenible de l'habitatge, han elaborat una guia dels principals factors mediambientals i riscos climàtics a què s'enfronta el parc edificat espanyol i que podrien tenir implicacions en la viabilitat financera de les propietats i, en darrer terme, en la concessió d'hipoteques.
Si el vostre habitatge està en una zona exposada a desastres naturals, en un futur no gaire llunyà la seva hipoteca podria ser més cara
Tot i la recomanació del BCE, sis de cada deu entitats bancàries encara no compten amb marcs sòlids de proves de resistència sobre risc climàtic, segons el Banc d'Espanya. Tot i això, cada vegada més inversors i entitats financeres consideren el risc climàtic entre les seves decisions.
“Algunes entitats financeres ja hem començat a analitzar el risc climàtic a què estan exposats els immobles que financen, ja que al final són la garantia hipotecària que tenim”, assegura Catia Alvés, directora de Sostenibilitat i Rehabilitació a UCI.
De fet, s'estan treballant en eines i mètriques que avaluen la vulnerabilitat de les propietats davant dels riscos climàtics, així com per estimar l'impacte econòmic que podrien tenir al valor de mercat a llarg termini.
Aquesta avaluació del risc climàtic permetrà prendre decisions informades i considerar la resiliència climàtica com un factor clau a les estratègies d'inversió. Això, aterrat a les persones, podria ser sinònim de condicionar la concessió o no d'una hipoteca, o un augment del preu d'aquesta, si l'immoble a finançar està en una zona d'elevada exposició a risc de canvi climàtic.
“La gestió d'hipoteques reflectirà un canvi a l'operativa bancària, on els riscos mediambientals, des d'inundacions fins a incendis, s'incorporen a l'equació financera. La directriu del Banc Central Europeu insta les entitats a considerar aquests factors, impactant directament en la taxació de propietats i, en conseqüència, en les despeses associades a les hipoteques”, afirma la directora de Sostenibilitat d'UCI, que considera la tecnologia com a principal aliada de les entitats i que afegeix : “Com a ciutadans solem pensar a curt termini, però el període de vida d'una hipoteca i, encara més, d'un habitatge és elevat. Només cal pensar en la mitjana d'edat dels habitatges espanyols, que supera els 45 anys”.
Impacte dels riscos climàtics al parc edificat
Els riscos associats al canvi climàtic tenen el potencial de causar estralls al sector immobiliari: des de la depreciació de propietats fins a la pèrdua d'inversions. Cadascun d'aquests esdeveniments climàtics extrems pot tenir un impacte devastador a les propietats immobiliàries, per això inversors i entitats avaluen el risc climàtic en les inversions immobiliàries.
- Habitatges a zones inundables, esdeveniments extrems de pluges o elevació del nivell del mar: Les inundacions poden danyar greument les estructures ia la infraestructura dels immobles. A més, les propietats costaneres també s'enfronten al risc d'augment del nivell del mar i l'erosió costanera, cosa que pot portar a la destrucció d'habitatges i la pèrdua de terrenys.
- Habitatges a zones afectades per la sequera: afecten la disponibilitat d'aigua i el rendiment dels cultius. A més, el risc de subsidència del sòl podria afectar l'estabilitat de les construccions.
- Habitatges afectats per onades de calor extremes: podrien ocasionar danys estructurals per estrès tèrmic i causar una demanda més gran de sistemes de refredament, amb el consegüent augment de les emissions de CO2.
- Habitatges a zones amb risc d'incendis: el perill de la propagació ràpida d'incendis cap a zones urbanes podria afectar les estructures, així com causar danys a la qualitat de l'aire i riscos a la salut.
- Habitatges a zones volcàniques: el risc d'erupcions volcàniques no només podria afectar les edificacions sinó requerir mesures de construcció resistents a l'activitat volcànica.
- Habitatges a zones afectades per terratrèmols: la possibilitat del col·lapse d'estructures no dissenyades per resistir sismes suposa l'amenaça a l'estabilitat estructural dels edificis de la necessitat d'edificar habitatges sísmicament resistents.
Aquesta anàlisi revela que àrees costaneres, com la Costa del Sol i la Costa Brava , es troben entre les més exposades del nostre país a fenòmens extrems, cosa que podria impactar directament en la viabilitat financera de les propietats i, per tant, en la concessió d'hipoteques.
A més d'aquests esdeveniments, el canvi climàtic també té un impacte indirecte al sector immobiliari a través de la variabilitat del clima. Els canvis als patrons de pluja i temperatura poden afectar la demanda d'habitatges i els preus de les propietats. Per exemple, les àrees que solien ser atractives per viure es poden tornar menys desitjables a causa de l'escassetat d'aigua o l'augment de les temperatures. Això pot resultar en una disminució del valor de les propietats en aquestes àrees i de la pèrdua d'inversions per als propietaris.
El canvi climàtic també planteja desafiaments per a la infraestructura urbana , ja que les ciutats estan cada cop més exposades al risc d'inundacions i tempestes, cosa que pot afectar els sistemes de transport, el subministrament d'energia i les xarxes de comunicació.
Les infraestructures deteriorades no només són costoses de reparar, sinó que també poden fer que les àrees afectades siguin menys atractives per viure o establir negocis. Això també suposa un impacte negatiu al mercat immobiliari d'aquestes àrees i dificultar el desenvolupament urbà sostenible, afectant també la densitat poblacional, creant zones buides i ciutats superpoblades. De fet, un informe recent apunta que el 70% de la població mundial viurà concentrada en espais urbans per al 2050.
Per a Catia Alvés: “És essencial que els futurs compradors avaluïn no només la ubicació i les comoditats d'una propietat, sinó també la resistència als riscos climàtics. La sostenibilitat es converteix així en un criteri fonamental en prendre decisions immobiliàries informades i adaptades a un futur cada cop més condicionat pel canvi climàtic.
Mesures d'adaptació i resiliència climàtica
Sens dubte, aquests riscos ja s'estan abordant des del sector. El Pacte Verd Europeu , l' estratègia de la UE per complir amb l' objectiu de neutralitat climàtica el 2050 contempla esforços per millorar l' eficiència als edificis existents a través de la rehabilitació i la implementació de tecnologies més eficients a través del paquet més gran de mesures promogut mai a la zona de l'euro: els Fons Next Generation EU.
També s'estan fent pràctiques de construcció més sostenibles i eficients des del punt de vista energètic. Les noves construccions es dissenyen des de fa anys tenint en compte aspectes climàtics com ara l'ús de materials resistents al clima o la incorporació de fonts d'energia renovables com la fotovoltaica, aerotèrmia i geotèrmia.
A més, també s'estan promovent mesures d'adaptació i resiliència en el desenvolupament de projectes immobiliaris, fet que implica incorporar mesures per protegir les propietats dels riscos climàtics, com ara la implementació de sistemes de drenatge sostenibles, l'elevació d'edificis en àrees propenses a inundacions o lús de materials resistents al clima. Aquestes mesures no només protegeixen els habitatges existents, sinó que també contribueixen a la creació de comunitats més segures i sostenibles.
A nivell regulatori, cada cop són més els governs i autoritats locals estan implementant polítiques i regulacions per abordar els riscos del canvi climàtic al nostre sector com l' Energy Perfomance Building Directive o EPBD per les sigles en anglès, que obligarà a que tots els habitatges tinguin un certificat d'eficiència energètica E el gener del 2030 i D —o millor— el gener del 2033. Aquestes polítiques promouen la construcció i la rehabilitació sostenible, així com impulsar la transició cap a una economia neutra en carboni.
Juntament amb les mesures per a la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic, la consciència dels ciutadans sobre aquests riscos també influeix en les preferències dels compradors d'habitatge. Cada cop més persones valoren la sostenibilitat i la resiliència d'un habitatge a l'hora d'escollir un habitatge. De fet, els resultats de l' I Observatori sobre Habitatge i Sostenibilitat impulsat per UCI posen de manifest que un 78,3% dels compradors estaria disposat a pagar fins a un 7,25% més a canvi de viure a un habitatge sostenible.
Això es tradueix en una creixent demanda d'habitatges i edificis que promouen l'eficiència energètica i l'ús d'energies renovables.
Des d'UCI subratllen la necessitat de treballar des del conjunt del sector en el desenvolupament de productes i serveis financers que fomentin l'adopció de mesures d'adaptació i de resiliència climàtica per part dels ciutadans.
A més, també cal promoure la consciència i l'educació sobre els riscos climàtics entre la societat . Per Alvés: “A través de campanyes de divulgació i materials informatius, cal empoderar els ciutadans perquè prenguin decisions informades i responsables en relació amb la compra i el manteniment d'habitatges en un context de canvi climàtic”.
