Aquesta setmana es compleix un any des que es declarés la pandèmia de la Covid -19 a Espanya. Des de llavors, la nostra vida va canviar. Va arribar el confinament i vam passar més temps a casa del que crèiem ser capaços d'estar. Durant aquest període , molts espanyols es van adonar a casa no tenien és pacio per al teletreball o que necessitaven una casa gran per poder viure.
Sens dubte, les preferències a l'hora d'escollir llar van canviar i per saber quines eren les necessitats dels compradors d'habitatges, vam fer un estudi amb hipòtiques . com , el nostre canal online, a partir de més de 15.000 operacions realitzades abans i després de la pandèmia.
Entre les conclusions d'aquesta anàlisi, notem quatre canvis que els espanyols han demanat arran de la pandèmia:
- Un dels principals canvis que reflecteix aquesta nova concepció de la llar és el creixement de la demanda de xalets i habitatges unifamiliars, que entre març i setembre del 2020 ha augmentat un 5,7%. Així, el mercat immobiliari del 2020 va tancar amb la venda d'un 39% de xalets o habitatges unifamiliars, equivalent a 156.000 propietats.
- A més de la demanda de xalets i habitatges unifamiliars, després d'esclatar la pandèmia els espanyols busquem habitatges més grans. Si de mitjana les llars tenien una extensió de 90,4 m2 a l'era pre -Covid , aquesta xifra ha pujat 6,4 punts percentuals, fins a una mitjana de 96,8 m2 .
- No és estrany, per tant, que el canvi de predilecció per habitatges més amplis i amb més espai exterior, sumat a la modalitat exclusiva de teletreball o un model de treball mixt, hagi fet que ens vulguem allunyar del centre de les ciutats. Així , ha augmentat un 5,3% la compra de propietats a poblacions de menys de 25.000 habitants.
- En paral·lel, s'observa un descens en els darrers mesos en l'adquisició d'habitatges a ciutats de més d'un milió d'habitants . Abans del març del 2020, es compraven de mitjana 26,3% llars (gairebé 5 milions d'habitatges) als grans nuclis urbans. Una xifra que ara ha baixat 4,6 pp (un milió menys).
