Les Nacions Unides (ONU) celebra del 31 d'octubre al 12 de novembre la seva 26a edició de la conferència sobre el Canvi Climàtic, també coneguda com la COP26 Se celebra a l'Scottish Event Campus de Glasgow, Escòcia. Hi participen 196 països que revisaran i aprovaran de nou el tractat de París. Els mestres de cerimònia aquest any són el Regne Unit en cooperació amb Itàlia.
Aquesta cimera té lloc sis anys després des de l'Acord de París (2015), on es van fixar diversos compromisos per abordar el canvi climàtic. La crisi provocada pel coronavirus va obligar a retardar un any aquesta celebració. Després de tornar a reprendre aquest congrés, quin és el panorama actual a què ens enfrontem?
Inicis
Les sigles COP, Conference Of the Parties- en anglès, fan referència a la Conferència de Parts, és a dir la reunió anual dels gairebé 200 països. El 1992 diversos països es van subscriure al tractat internacional: la Convenció Marc de les Nacions Unides per al Canvi Climàtic. Això va marcar un punt d'inflexió, ja que per primer cop es va reconèixer formalment la necessitat de cooperar per combatre el canvi climàtic.
La principal preocupació era la necessitat de controlar les emissions amb efecte d'hivernacle causants del canvi climàtic. Pocs anys més tard, va tenir lloc a Berlín el 1995 la primera COP. La preocupació era la mateixa, la quantitat de gasos amb efecte d'hivernacle que emetia l'ésser humà en la seva activitat quotidiana, i com afectava el planeta.
El 2015 es va signar l' Acord del Clima de París . Va ser quan es va posar com a objectiu limitar la temperatura del planeta per sota dels dos graus Celsius.
L'últim any, abans de la pandèmia, va ser Espanya qui es va encarregar d'acollir aquesta cita. Es va celebrar el desembre del 2019 sota la Presidència de Xile. El punt més polèmic durant aquestes setmanes va ser l'ús dels mercats internacionals de carboni
L'objectiu COP26
L'objectiu general es repeteix a totes les convencions, revisar el compliment de l'Acord de París. En definitiva, la seva finalitat és comprovar que els països estan complint les pràctiques establertes per retallar les emissions de gasos contaminants. És una manera d'evitar que la temperatura mitjana del planeta no superi els dos graus centígrads.
L'última anàlisi realitzada per l'ONU és clara, les retallades previstes per al 2030 són un 7% més grans ara que amb els plans anteriors . No obstant, no n'hi ha prou. Els països han d'accelerar les seves polítiques i aconseguir retallar les seves emissions en un 22% del que s'havia acordat inicialment per poder aconseguir la meta.
Un altre dels objectius principals en aquesta nova edició és millorar el finançament climàtic perquè els països pobres no es quedin enrere en aquest processos de transició a engeries netejar. Altres de les metes que es pretenen fixar són l'eliminació gradual del consum de carbó o el desenvolupament de procediments que preservin o regenerin els embornals naturals de carboni.
Un dels temes més aspres, del que ja es van esbossar les primeres línies va ser la necessitat d'implementar un sistema de comerç de drets d'emissions de carboni
A la COP26 també acudeixen organitzacions no governamentals i líders empresarials i fins i tot públic a les sessions centrades en temes concrets, com la desforestació dels boscos o l'agricultura. Aquesta part oberta al públic també ofereix exposicions i altres esdeveniments per crear consciència sobre els temes exposats.
Principals emissors de CO2
Ni tots els països contaminen de la mateixa manera, ni el compromís és el mateix. Segons informacions del diari El País, aquest és l'ordre de les nacions que més emissions produeixen:
- La Xina és el principal emissor. El 2019 va acumular el 27% de tots els gasos d'efectiu hivernacle.
- Estats Units: 11%
- Índia: 6,6%
- Unió Europea: 6,4%
Tot i això, si es parla d'emissions acumulades, els EUA són el país que més ha contribuït al llarg dels anys a l'escalfament global.
Pel que fa a les metes, en el cas de la Unió Europea tenim la coneguda Agenda2030, en què es compromet a reduir les seves emissions en un 55% per a aquest any. Els Estats Units després de tornar a l'Acord de París, han fixat la seva meta entre un 50% i un 52%. I la Xina ha promès a l'ONU un pla amb què pretén assolir la neutralitat de carboni el 2060.
Glasgow és un bufa d'esperança?
Alok Sharma, president de la COP26 durant una de les seves intervencions a la cimera va indicar que «s'estan fent progressos en un ampli ventall de camps i els primers esborranys de textos estan començant a emergir”.
A més, va establir quatre metes bàsiques per seguir aconseguint resultats:
- Reduir les emissions, per exemple mitjançant la fixació de metes nacionals més ambicioses, l'eliminació de l'ús del carbó i la detenció de la desforestació.
- Augmentar els esforços dadaptació, sobretot entre els més pobres i vulnerables.
- Mobilitzar finançament, mitjançant el compliment de compromisos anteriors i el suport a iniciatives per canviar els fluxos financers mundials.
- Treballar de manera conjunta per finalitzar les normes de l'Acord de París i aconseguir que la cimera a Glasgow sigui exitosa.
S'espera que aquesta trobada mundial conclogui amb la redacció d'un text nou que recollirà els resultats i que haurà de ser acordat per tots els països.
