El proper 6 d'abril comença la campanya de l'Agència Tributària per a la presentació de la declaració de la renda 2021 . Una de les grans novetats són les deduccions del 20, 40 o 60% per reformes en habitatges per millorar-ne l'eficiència energètica; estipulades al Reial decret llei 19/2021 del passat 5 d'octubre per a obres realitzades a partir d'aquesta data.
Aquestes deduccions es troben entre les mesures plantejades pel Govern per impulsar la rehabilitació energètica d'edificis i vivendes particulars a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, amb capital dels fons europeus Next Generation.
Quins són els criteris per a les deduccions per obres de reformes?
Des de crèdits.com, el nostre canal de rehabilitació i reformes, hem analitzat els criteris per a les deduccions per obres de reformes:
- Deduccions del 20%. Podran optar a aquesta deducció aquells propietaris que hagin fet obres que redueixin almenys en un 7% la demanda de calefacció i refrigeració al seu immoble, amb un màxim de 5.000 euros per habitatge.
- Deduccions del 40%. En aquest cas, hi ha dues alternatives: podran optar, d'una banda, les obres que permetin reduir almenys un 30% del consum d'energia primària no renovable. I, per altra banda, les rehabilitacions que permetin elevar després de la reforma la qualificació energètica al tipus A o B. En tot cas, el màxim de la deducció no superarà els 7.5000 euros per propietat.
- Deduccions del 60%. Aquestes deduccions estan pensades per a rehabilitacions que millorin l‟eficiència energètica en edificis complets d‟ús residencial.
En qualsevol cas, els propietaris podran deduir-se de l'IRPF tant si la reforma s'ha fet en un habitatge habitual o el fa servir (o té expectatives d'utilitzar-lo) com a habitatge de lloguer. Això sí, per concedir les deduccions en cas que es vulgui llogar l'habitatge, l'immoble s'ha d'arrendar abans del 31 de desembre del 2023.
L'estalvi econòmic i l'eficiència energètica
Javier Torremocha, responsable de crèdits.com, recorda “a l'estalvi econòmic que suposen aquestes deduccions per obres de reformes, se li uneix l'augment del confort que porten aquest tipus de reformes i la reducció del consum energètic i, per tant, de les factures que suposen a llarg termini. En aquesta línia, Torremocha continua, per exemple, “les reformes per instal·lar sistemes de calefacció basats en energies netes i renovables permetria estalviar fins a 1.300 euros a l'any. Així mateix, apostar per plaques solars per a l'autoconsum suposaria reduir la despesa fins a 1.100€/any”.
Aquest impuls públic està en línia a la preocupació creixent dels espanyols per la despesa domèstica. És un moment de gran increment del cost de les factures per la gran pujada dels preus de lenergia.
Des de l'inici de la guerra a Ucraïna els espanyols paguen per la factura elèctrica 10 vegades més del que pagaven fa un any. El Banc d'Espanya pronostica que aquest augment seguirà almenys durant dos o tres anys més .
Davant d'aquesta situació d'augment de la despesa a casa, 6 de cada 10 propietaris a Espanya estarien disposats a reformar casa seva per fer-ho més eficient. Així ho confirma el nostre estudi 'El Camí cap a la Sostenibilitat'.
També cal tenir present que, segons les darreres dades de l'INE, 1 de cada 3 habitatges a Espanya tenen més de 50 anys d'antiguitat. A més, almenys de l'1% de les llars són eficients en el consum energètic, és a dir, compten amb un certificat d'eficiència energètica tipus A o B (les més eficients).
