El paper de les mascotes a les llars espanyoles ha canviat profundament en els darrers anys. Gossos, gats i altres animals de companyia ocupen avui un lloc cada cop més rellevant dins de moltes famílies i aquest canvi social també s'ha reflectit a la legislació.
La reforma del Codi Civil aprovada a Espanya el 2022 va marcar un punt d'inflexió important: els animals van deixar de contemplar-se únicament des d'una perspectiva patrimonial i van passar a ser reconeguts legalment com a éssers sentints . Això vol dir que el seu benestar s'ha de tenir en compte en decisions familiars, judicials i civils.
Un canvi legal que va més enllà del simbòlic
Aquest canvi jurídic ha tingut conseqüències pràctiques en àmbits com els processos de separació o divorci, la protecció davant del maltractament o l'abandó, i el desenvolupament de polítiques públiques relacionades amb el benestar animal.
En paral·lel, el creixement del nombre de mascotes a les llars espanyoles ha impulsat noves obligacions legals per als propietaris i ha obert el debat sobre instruments com les assegurances per a animals o els incentius fiscals relacionats amb la seva cura.
La Llei de Benestar Animal i les noves obligacions per als propietaris
La Llei de Protecció dels Drets i el Benestar dels Animals , aprovada a Espanya el 2023, va introduir un marc normatiu més ampli per regular la convivència amb mascotes.
Entre les principals obligacions per als propietaris destaquen:
- La identificació obligatòria mitjançant microxip.
- La regulació de la cria i la venda d'animals.
- Majors sancions davant de l'abandó o el maltractament.
- L'obligació de formació per a propietaris de gossos.
La llei també reforça el principi de tinença responsable , és a dir, que els qui conviuen amb animals han de garantir el seu benestar i evitar situacions que puguin perjudicar tercers.
Dins aquest nou marc legal apareix un dels temes que genera més dubtes entre propietaris: la contractació d' assegurances per a mascotes .
Quan és obligatori contractar una assegurança per a una mascota?
Les assegurances relacionades amb animals solen ser assegurances de responsabilitat civil , l'objectiu de les quals és cobrir els danys personals o materials que una mascota pugui causar a altres persones.
A Espanya hi ha diferents situacions en què aquesta assegurança pot ser obligatòria.
Gossos potencialment perillosos
Des de fa anys, els propietaris de gossos potencialment perillosos (PPP) estan obligats a contractar una assegurança de responsabilitat civil. Aquesta obligació s'aplica a races considerades de més risc segons la normativa espanyola, entre elles: Pit Bull Terrier, Rottweiler, American Staffordshire Terrier, Dogo Argentí o Fila Brasileiro.
En aquests casos, l'assegurança ha de cobrir possibles danys a tercers amb una cobertura mínima que sol situar-se al voltant de 120.000 euros , encara que la xifra pot variar lleugerament segons la comunitat autònoma.
A més de l'assegurança, els propietaris d'aquest tipus de gossos han de complir altres requisits administratius, com ara llicències específiques i avaluacions d'aptitud.
La possible ampliació de l'assegurança a tots els gossos
La nova Llei de Benestar Animal obre la porta que l'assegurança de responsabilitat civil pugui estendre's progressivament a tots els gossos , no només als considerats potencialment perillosos.
L'objectiu d'aquesta mesura és reforçar la protecció davant de possibles danys a tercers i fomentar una convivència més segura en espais públics.
A la pràctica, moltes famílies ja contracten de forma voluntària assegurances per a mascotes que inclouen cobertures addicionals com les següents:
- Despeses veterinàries.
- Accidents de lanimal.
- Responsabilitat civil davant de tercers.
El mercat d'assegurances per a mascotes ha crescut significativament en els darrers anys, impulsat per l'augment del nombre d'animals de companyia i per la sensibilitat social més gran cap a la seva cura.
El creixent pes econòmic de les mascotes
L'augment del nombre de mascotes també es reflecteix a la despesa de les llars. Tenir un animal de companyia implica assumir un conjunt de costos que, en molts casos, es mantenen de manera estable durant anys.
Entre les principals despeses associades a cura d'una mascota es troben:
- Lalimentació.
- Els serveis veterinaris.
- Les assegurances.
- Els accessoris i les cures específiques.
Aquest conjunt de despeses ha impulsat un sector econòmic en creixement que abasta des de clíniques veterinàries fins a serveis especialitzats per a animals.
En aquest context, algunes administracions comencen a plantejar mesures fiscals que alleugin parcialment aquests costos.
Deduccions fiscals per mascotes a Espanya
Tot i que encara són limitades, algunes comunitats autònomes han començat a introduir deduccions fiscals relacionades amb la cura de mascotes .
Aquestes mesures reflecteixen una tendència emergent a la política fiscal: reconèixer que el benestar animal forma part del benestar familiar.
Andalusia
Andalusia ha estat una de les comunitats pioneres en aquest àmbit. La normativa autonòmica permet deduir fins al 30% de determinades despeses veterinàries , amb un límit anual de 100 euros per contribuent . Entre les despeses deduïbles s'inclouen vacunacions, tractaments veterinaris, desparasitacions i esterilitzacions. Per aplicar la deducció cal disposar de factura i complir determinats requisits de renda.
Comunitat Valenciana
A la Comunitat Valenciana també hi ha incentius fiscals relacionats amb el benestar animal, especialment orientats a fomentar l'adopció de mascotes procedents de refugis . Aquestes mesures busquen reduir l'abandó i promoure l'adopció responsable.
Altres comunitats i debats fiscals
A altres regions d'Espanya el debat sobre deduccions fiscals per a mascotes comença a aparèixer a l'agenda política. El creixement del nombre d'animals de companyia i el reconeixement legal del benestar estan impulsant propostes relacionades amb ajudes veterinàries, incentius a l'adopció i deduccions vinculades a assegurances per a mascotes.
Tot i que encara no hi ha un marc fiscal homogeni a tot el país, la tendència apunta cap a una major consideració de la cura animal dins de les polítiques públiques.
Mascotes i societat: una relació en transformació
L?augment del nombre de mascotes a Espanya reflecteix canvis socials més amplis. Factors com l'envelliment de la població, l'augment de llars unipersonals o el paper emocional dels animals a la vida quotidiana han contribuït a reforçar la seva presència a les famílies.
Aquest fenomen planteja nous reptes per a les administracions públiques: des de la regulació dassegurances fins al desenvolupament de polítiques fiscals o sanitàries específiques.
El que sembla clar és que el lloc de les mascotes a la societat espanyola seguirà evolucionant. I amb ell, també ho faran les normes, els serveis i les mesures destinades a garantir una convivència equilibrada entre animals i persones.