Madrid, 16 de maig de 2023
Espanya és el segon país de la Unió Europea amb més habitatges en alçada, només per darrere de Letònia i molt per sobre de la mitjana comunitària, que se situa en el 46,1%. Dels més de 25 milions d'habitatges del parc immobiliari espanyol, el 65% són pisos segons dades d'Eurostat.
Amb aquest patró, típicament espanyol, no és estrany l'elevat nombre de comunitats de propietaris que existeix al nostre país, ja que les últimes dades assenyalen que actualment hi ha a tot el país 1,2 milions de comunitats de propietaris subjectes a la Llei de propietat Horitzontal, que regula les relacions entre propietaris d'habitatges que comparteixen zones comunes i que normalment requereixen un administrador per a la gestió i el manteniment de la comunitat.
A més, més de la meitat del parc edificat a Espanya supera els 40 anys d'antiguitat i es calcula que prop d'un 80% són ineficients, cosa que implica manca d'aïllaments, conservació insuficient i escassa accessibilitat. Per assolir els objectius fixats al Pacte Verd, la directiva d'eficiència energètica en edificis de la UE (EPBD per les sigles en anglès) exigirà que totes les llars facin els canvis necessaris i s'adeqüin al certificat energètic D abans del 2033.
UCI (Unió de Crèdits Immobiliaris), entitat especialista en finançament sostenible, ha analitzat des del I Observatori sobre Habitatge i Sostenibilitat la percepció sobre l'eficiència dels habitatges espanyols, incloent-hi un apartat referit a la situació de les comunitats de propietaris en matèria de sostenibilitat. L'estudi posa de manifest que la meitat de les persones que viuen en una comunitat de veïns estaria disposada a proposar una rehabilitació energètica que redueixi els efectes nocius per al medi ambient i també per a la butxaca.
Per comunitats autònomes, la Rioja, Extremadura i la Regió de Múrcia, són les més decidides a proposar aquest tipus de reformes entre els veïns.
La introducció de plaques solars (57,8%), instal·lació d'un SATE (Sistema d'Aïllament Tèrmic Exterior) (46%), millores a l' accessibilitat (36%) o canviar la calefacció a un sistema més eficient (34,5%) ) , són les reformes més valorades per les persones que resideixen en comunitats de propietaris com a actuacions més necessàries en la rehabilitació del seu edifici.
Els espanyols apunten també els principals frens a l'hora de posar en marxa una rehabilitació, com el cost de la reforma, principal escull per al 68% dels propietaris , la dificultat de convèncer els altres veïns (57,9%) o amortitzar la inversió en forma d'estalvi a les factures energètiques (30,4%).
Una rehabilitació energètica a nivell d'edificis suposa a curt i mitjà termini un estalvi energètic important que beneficiarà tots els veïns, i que es percep especialment quan s'actua sobre els elements comuns com façanes i cobertes.
Segons Javier Torremocha, director comercial de Rehabilitació a UCI: “Està demostrat que els beneficis hi són, però cal comptar amb la figura del “veí motivat” o aquest “influencer” que està disposat a impulsar la rehabilitació de tota la comunitat”.
On i com finançar una rehabilitació
I com es pot dur a terme la rehabilitació sense que suposi un cost excessiu per als propietaris? L?estudi revela l?alt desconeixement dels mecanismes al?abast de les comunitats de propietaris per finançar aquestes reformes. Tot i la gran aportació monetaria que ha suposat l'entrada dels Fons Next Generation UE, 8 de cada 10 propietaris, assegura que desconeix aquesta ajuda per facilitar la rehabilitació i millora del seu edifici des del mateix veïnatge.
Al costat d'això, hi ha altres mesures que impulsen els ajuntaments i comunitats autònomes. També el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l'economia espanyola preveu la mobilització de més de 140.000 milions d'euros d'inversió pública fins al 2026 per a diferents sectors, com ara l'immobiliari, que les comunitats de propietaris haurien de tenir en compte.
Pel director comercial de Rehabilitació a UCI: “Estem en un moment immillorable per emprendre obres de reforma que millorin l'eficiència energètica dels edificis des de les comunitats de propietaris. Gràcies als Fons Next Generation EU, moltes comunitats estan rebent ajudes per millorar l'aïllament tèrmic i acústic dels edificis o per millorar l'accessibilitat, cosa que comporta un increment en el valor de l'habitatge que oscil·la entre el 12-15%. .”.
En la mateixa línia, gairebé un 78% dels espanyols ignora també la possibilitat d'obtenir un finançament directe a les comunitats de propietaris per a reformes sostenibles dels edificis on resideixen.
Segons Catia Alves, directora de Sostenibilitat i Rehabilitació d'UCI : “La revolució sostenible de la UE obliga Espanya a posar els seus edificis al dia, així que tots hem de ser acceleradors de la descarbonització dels nostres edificis”. I afegeix: “ Igual que passa amb les ajudes a l'eficiència energètica dels immobles a nivell particular, hi ha mecanismes de finançament per a les comunitats de propietaris. És necessari donar-los a conèixer i fer-los accessibles per impulsar l'interès dels propietaris que vulguin emprendre la rehabilitació dels edificis i adaptar-los a les noves normes europees”.
Com una de les entitats adherides al Pacte Mundial Xarxa Espanyola , UCI contribueix amb el I Observatori sobre Habitatge i Sostenibilitat a l' ODS 13 Acció pel clima (associat a la meta 3): millorar l'educació, la sensibilització i la capacitat humana i institucional respecte de la mitigació del canvi climàtic, l'adaptació a ell, la reducció dels efectes i l'alerta primerenca.
