Madrid, 20 desembre 2021
Ja no queda res per al sorteig de Loteria més esperat de l'any, que permetrà als agraciats tapar aquests 'petits forats' o complir algun desig pendent . L'àmbit immobiliari sol ser una de les destinacions més habituals per als premiats , no només en compra d'immobles, també en la millora de la llar per guanyar confort i eficiència.
De fet, a Espanya cada vegada és més gran l'interès per les reformes. De mitjana, sis de cada 10 espanyols volen reformar el seu habitatge, sobretot arran de la pandèmia, que ha comportat noves necessitats habitacionals, influenciades també pel teletreball i l'augment del temps que passem a casa.
Mentre que els afortunats amb la Grossa i el segon premi tindran més possibilitats de destinar aquests diners a una possible compra d'habitatge, els premiats del tercer al cinquè premi, amb interès en l'àmbit immobiliari, podrien invertir-los en la rehabilitació. Unes obres de millora que a Espanya es duen a terme tant a l'hora de comprar un habitatge de segona mà, per condicionar-lo abans d'entrar a viure, com a casa actual.
Atès l'interès per la rehabilitació a Espanya, els experts d' UCI (Unió de Crèdits Immobiliaris), entitat especialista en finançament sostenible de l'habitatge, apunten les claus per a una inversió òptima dels diners de la Loteria per a aquells que vulguin destinar-los a millorar l'eficiència energètica, sostenibilitat i confort de la llar, que a mitjà-llarg termini es traduirà també en un important estalvi a les factures domèstiques.
Per considerar que una llar és eficient energèticament, haurà d'haver millorat la seva eficiència almenys un 30%. Per aconseguir-ho, les reformes més importants passen, principalment, per tenir un bon aïllament a terres, parets i finestres, un sistema de calefacció eficient i una aposta per energies renovables per al consum energètic de la llar, a més de la incorporació de domòtica. Tenint en compte aquests factors, la necessitat de millores poden ser de més o menys mesura.
Reformes integrals de l'habitatge : es tracta de rehabilitacions de gran importància i dependran notablement de l'estat de l'habitatge i, per tant, de la seva antiguitat, que influirà també en el cost.
Si els premiats amb algun premi de la Loteria de Nadal viuen en llars d'entre 40 i 70 anys , és a dir, el seu habitatge va ser construït abans dels 80, segurament l'estructura estigui força afectada i per a una reforma integral necessitaran que els toqui almenys el tercer premi (48.000 euros/desè).
Com que són habitatges construïts amb materials de poca qualitat, necessiten emprendre importants obres per a un bon aïllament de finestres, parets, façanes i cobertes, amb la qual cosa podria contribuir a un estalvi del 30% en les factures. A això caldria sumar-hi també reformes de fontaneria i electricitat. Tot i que per l'antiguitat d'aquests immobles, la reforma integral podria ser necessària al conjunt de l'edifici. Es calcula que a Espanya hi ha més de 10 milions d'habitatges (el 42% del parc immobiliari) amb aquesta antiguitat, segons el Ministeri de Foment, i principalment estan ubicats a la Comunitat de Madrid, el País Basc, Catalunya i el País Valencià.
Aquells que viuen en habitatges de no més de 40 anys, podrien fer millores a casa seva amb un quart premi (20.000 euros/desè), encara que l'ideal seria un tercer premi (48.000 euros/desè). A Espanya hi ha 6,5 milions d'habitatges que daten dels anys 1980-2000, sobretot a Andalusia, Canàries, Regió de Múrcia, Extremadura i Castella-la Manxa. Solen tenir una bona qualitat estructural, però no estan pensades per ser eficients, per la qual cosa necessitarien reformar des de finestres a terres o sistemes de calefacció, el cost total dels quals oscil·laria entre els 20.000 i els 30.000 euros per a habitatges de 90-120 m 2 .
Reformes de menor importància: són les obres aconsellades per millorar l'habitatge en cas de ser premiats amb un quart (20.000 euros/desè) o cinquè premi (6.000 euros/desè). Com que són obres de menys envergadura, el seu cost també disminueix, però poden ser insuficients per aconseguir una millora 100% real de l'eficiència, encara que sí que s'aconseguirà un confort més gran i una reducció de les emissions i la despesa domèstica.
En aquest sentit, per exemple, canviar el parquet per terra radiant, és a dir, amb calefacció, pot costar 12.000–16.000 euros . Tot i això, la substitució de sistemes tradicionals per calefacció basada en energies renovables, com l'aerotèrmia o la geotèrmia, suposa un desemborsament d'entre 10.000 i 25.000 euros, però permet un estalvi d'entre un 35% i un 70% en les factures energètiques al any.
L'aposta per plaques solars per a l'autoconsum energètic està també cada cop més estesa al nostre país i la seva instal·lació pot suposar uns 5.000 euros ; una inversió que s?amortitzaria en uns cinc anys, ja que de mitjana s?estalviarien més de 1.000 euros al?any en el consum energètic de la llar.
Apostar per instal·lacions domòtiques pot ajudar un estalvi energètic de gairebé un 30%, gràcies a la regulació automàtica de la temperatura, així com del tancament de persianes, tendals i finestres, amb una inversió que no superaria els 2.500 euros.
És important tenir en compte que els costos dependran de cada tipus d'habitatge, segons sigui la seva extensió, antiguitat, ubicació, cura o estructura, entre altres factors, per la qual cosa, abans de prendre qualsevol decisió, el més indicat és seguir les indicacions de un professional expert en làmbit immobiliari i en finançament.
Cátia Alves, responsable de Sostenibilitat i RSC d'UCI , apunta “ si s'inverteixen els diners de la Loteria en la millora de la llar, és com si cada any es tornés a recollir un nou premi per l'estalvi domèstic que s'aconsegueix en viure en una casa eficient o que té com a mínim una millora de l'eficiència”. En aquest sentit, recorda “el parc immobiliari espanyol perd a l'any més de 12 milions d'euros per malbaratament energètic, però si millorem el nostre habitatge podrem estalviar entre un 30-70% a les nostres factures anuals”.
Igualment, a aquells que els toqui la salut i no el premi podran optar per solucions de finançament, sobretot amb l'arribada dels fons europeus, que es destinaran en part a la rehabilitació del parc immobiliari.
