La pandèmia del coronavirus no només ens ha portat a passar a casa més temps de l'imaginat sinó que molts espanyols es replantegin com és casa seva ideal o on volen tenir-lo. Segons un estudi realitzat a finals del 2020 per UCI (Unió de Crèdits Immobiliaris) i el seu canal online hipotecas.com , les preferències apunten a cases més grans, habitatges unifamiliars i ubicacions en nuclis de menys de 25.000 habitants.
Aquests canvis són resultat de les noves circumstàncies en el mode de treball, lleure i estil de vida que ha portat el Covid-19 i mostren la important influència de la llar en l'ésser humà, que en determina en gran mesura el confort, el benestar i, en definitiva, la salut.
Amb motiu del Dia Internacional de la Salut, que se celebra aquest dimecres, 7 d'abril, UCI (Unió de Crèdits Immobiliaris), entitat especialista en finançament sostenible de l'habitatge, ha analitzat què s'entén per una llar sana i quina influència té la construcció, ubicació i estat de conservació d'un immoble en la salut dels seus habitants, ja que només a Espanya es xifra en 25 milions els habitatges que són energèticament ineficients, els materials o la qualitat constructiva dels quals els converteixen en potencialment nocius per a la salut dels seus habitants.
No en va, l'OMS (Organització Mundial de la Salut) defineix els habitatges saludables com a “espais residencials que promouen la salut dels seus ocupants, un refugi que sustenti un estat de benestar físic, mental i social”.
Quins factors defineixen un habitatge apte per a la salut?
Si s'atenen factors interns de l'habitatge , caldria tenir en compte com és la qualitat de l'aire interior, quins elements contaminants circulen, els residus dipositats a les escombraries, el confort tèrmic, la tipologia de la pintura de les parets, les condicions lumíniques i acústiques i la presència o visualització de vegetació i plantes. Per tant, aquelles llars amb humitats, manca de llum natural o confort tèrmic representen la pitjor configuració d'una casa per a la salut .
L'edat i el gènere dels habitants també influeixen de manera diferent en la configuració d'espais interiors. Per exemple, “ no es tenen en compte les mateixes prioritats en la construcció d'una escola o residència per a persones d'edat avançada. L'ordre de les prioritats d'actuació varia amb usos, futurs usuaris, condicions d'entorn, etc. ”, assegura Ricard Santamaría , director d'HAUS Healthy Buildings, experts en la construcció d'edificis saludables i espais de benestar.
Igualment, la pròpia ubicació de l'habitatge incideix en la salut dels llogaters, principalment per la qualitat de l'aire exterior, que també condiciona l'ambient interior d'una casa. En zones urbanes, sol ser més gran la presència de micropartícules causants de multitud de patologies relacionades amb el sistema respiratori, cardiovascular o el càncer. De la mateixa manera, les zones rurals no són sempre sinònim d'aire exterior pur, ja que moltes es veuen afectades per la proximitat a grans urbs, àrees industrials o vies de comunicació terrestre o marítimes, amb més proliferació d'elements tòxics.
Segons Ricard Santamaría, “ a causa dels molts factors que, en forma de substàncies tenen presència a la nostra vida diària, és complicat establir un mapa de malalties relacionades amb els espais interiors ”. No obstant això, Santamaría assegura que “ molts dels disruptors endocrins que poden acabar afectant el sistema endocrí i immunològic, problemes dermatològics i oftalmològics, l'aparició de patologies del sistema respiratori i cardiovascular o la proliferació d'alguns tipus de càncer i patologies de tall neuro- psicòtic tenen el seu origen en elements o factors ambientals dels espais interiors ”.
La pandèmia també ha posat de manifest com afecta la configuració d'una llar a la salut mental dels seus habitants, que pot arribar a influir entre un 5 i un 20% , en funció del tipus de persona, l'ús o la ubicació de l'habitatge . Per això, la important demanda actual de cases amb espais exteriors, llum natural, bones condicions d'apantallament acústic entre veïns, proximitat visual a elements vegetals o bona ventilació.
Tenint en compte aquests factors, UCI ha elaborat una guia amb consells per millorar aquests condicionants de la llar a favor de la salut dels seus llogaters:
- Temperatura: l'habitatge deu estar a una temperatura de 21º a l'hivern i 26º a l'estiu, per a la qual cosa és fonamental comptar amb un bon aïllament tèrmic. Per exemple, viure a temperatures fredes afecta la pressió sanguínia i eleva el ritme cardíac, i, amb excés de calor, augmenta la deshidratació, infeccions o problemes respiratoris i cutanis, com ara la sequedat de la pell.
- Humitat: el percentatge idoni d'humitat ha de girar al voltant del 40-60%. Un ambient sec, inferior al 40%, produirà sequedat en mucoses i orificis dels ulls, el nas o la gola; mentres que una humitat excessiva provoca la proliferació de fongs i àcars, que comporten dificultats respiratòries i aparició d'al·lèrgies. La humitat està estretament relacionada amb l'aïllament tèrmic, però una ventilació correcta és també important per contrarestar-la.
- Sorolls: la contaminació sonora en un habitatge pot afectar la salut física i mental, amb problemes d'audició, estrès i alteracions al sistema cardiovascular, endocrí i digestiu. Comptar amb un bon aïllament exterior és la solució, de nou, més indicada per protegir-se davant del soroll.
- Aire interior: pol·len, pols, àcars, olors, fum o elements contaminants són només algunes de les substàncies que impregnen l'aire interior de qualsevol habitatge diàriament. Atès el gran temps que passa a l'interior de la llar, és vital comptar amb una bona qualitat d'aquest aire, mitjançant sistemes de filtració i purificació per eliminar partícules i possibles contaminants. També amb sistemes de ventilació mecànica controlada que ajudin a renovar lʻaire interior. A més, de l'ús de plantes a casa contribueixen a aquesta purificació de l'aire.
- Llum: una llar amb bona entrada de llum solar ajuda a reduir la tensió ocular i la irritabilitat, a més de contribuir a la regulació dels sistemes metabòlics.
- Rehabilitació: és important apostar per obres de reforma per millorar l'eficiència energètica alhora que el confort de la llar per contribuir així a evitar problemes de salut per mal condicionament habitacional. Invertir en millorar l‟aïllament i el confort tèrmic hauria de ser el primer punt d‟actuació, encara que depèn sempre de cada cas particular. Segons un recent estudi d'UCI sobre la felicitat a la llar, 7 de cada 10 espanyols creuen que gaudir de la llar i ser-hi més feliç pot estar relacionat amb els factors mediambientals i l'eficiència energètica del seu habitatge.
Cátia Alves, directora de Sostenibilitat i RSC d'UCI , recorda “ hem de ser conscients i assimilar quins factors de casa nostra estan incidint diàriament en la nostra salut. Només així, podrem entendre com millorar els condicionants habitacionals de casa nostra i aplicar petits trucs o reformes per viure en una llar que sigui, realment, un espai de benestar òptim per a la nostra salut física i mental ”.
Finalment, Ricard Santamaría assenyala que l'habitatge ideal per a la salut dels seus habitants és aquell que des del projecte: “ incorpora tots els elements que tindran influència directa sobre el nostre benestar: el confort tèrmic, el lumínic, l'acústic, la qualitat de l'aire, tractament de la ventilació i de l'entrada d'aire exterior, materials utilitzats a l'interior de l'edifici, la pell interior de l'edifici, la qualitat i el tractament de l'aigua. Les instal·lacions, que tinguin en compte que hi viuran éssers vius, tractament d'ones i camps. A més d'altres capítols com l'accessibilitat, l'adaptabilitat, l'ergonomia o els elements que permeten la mobilitat i la sociabilitat així com la presència de matèria viva, presència vegetal”.
