Madrid, 5 d'abril del 2023
Dels més de 25 milions d'habitatges a Espanya, es xifra que prop d'un 80% són ineficients, cosa que es tradueix en més de 20 milions de llars amb materials o qualitat constructiva potencialment nocius per a la salut dels seus habitants. A més a més, més de la meitat del parc edificat supera els 40 anys d'antiguitat.
Amb motiu del Dia Mundial de la Salut, que se celebra aquest divendres, 7 d'abril, UCI (Unió de Crèdits Immobiliaris), entitat especialista en finançament sostenible de l'habitatge, ofereix una anàlisi sobre la percepció dels propietaris sobre la influència de la habitatge a la salut dels seus habitants, un estudi que s'engloba dins del I Observatori sobre Habitatge i Sostenibilitat de l'entitat.
Així, aquesta anàlisi posa de manifest que, malgrat l'antiguitat i la ineficiència dels habitatges espanyols, un 71,9% dels propietaris afirma residir en una llar saludable.
Per edats, els propietaris d'entre 55 i 65 anys (73,5%) són els que consideren més que el seu habitatge és eficient, mentre que aquesta percepció baixa fins al 69,4% en el cas dels joves de 25 a 34 anys.
Per sexes, els homes (74,4%), més que les dones (69,5%), són els que creuen residir en llars saludables.
Analitzant aquesta percepció a la resta del país i comparant-la amb la realitat del parc edificat de cadascuna de les comunitats autònomes, es posa de manifest que els propietaris d'Extremadura (88,6%), Aragó (85,5%) i la Rioja (84,6%) són els que creuen viure en vivendes més saludables. A l'extrem oposat, se situen la Regió de Múrcia (64,1%), les Canàries (64,6%) i les Balears (67,3%).
Factors de l'habitatge que influeixen més en els seus habitants
Tot i la percepció que tenen la majoria dels propietaris, no tots els espanyols poden gaudir d'una llar saludable. La presència d'humitats, l'escassetat de llum natural, el mal condicionament tèrmic, l'ineficient aïllament acústic, la mala qualitat de l'aire interior o la poca accessibilitat són alguns dels aspectes dels habitatges que els propietaris espanyols esmenten més com a factors perjudicials per a la seva salut. Tots aquests elements perjudicials tenen alguna cosa en comú: solen trobar-se en edificis residencials anteriors als anys 80.
De fet, l' OMS (Organització Mundial de la Salut) defineix els habitatges saludables com a “espais residencials que promouen la salut dels seus ocupants, un refugi que sustenti un estat de benestar físic, mental i social”. Una definició que es podria ampliar parlant de llars que gaudeixin d'una bona construcció, amb materials i elements que incideixin de manera positiva en la salut dels seus llogaters, afavorint, entre altres coses, una bona il·luminació, espais exteriors ia l'aire lliure i la presència de zones verdes a les rodalies.
Per la seva banda, la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) apunta que la contaminació ambiental és un dels factors de risc cardiovascular emergents, un factor que s'ha posicionat en quart lloc a la llista de factors agreujants o desencadenants de malalties cardiovasculars, només per darrere de la hipertensió, el tabaquisme i la mala alimentació.
En aquest sentit, UCI també ha volgut conèixer quins són, segons els propietaris d'habitatge, els factors presents al seu domicili que podrien afectar més la seva salut.
Així, els enquestats consideren rellevant per a la salut comptar amb la llum natural (95,31%), seguit per no tenir humitats (94,22%), la neteja (94,02%), la qualitat de l'aire exterior (93, 52%) i interior (93,37%) o la seguretat a l'entorn de l'habitatge (92,27%).
Darrere hi figuren aspectes com l'accessibilitat de l'habitatge (87,5%) o la proximitat a fàbriques o instal·lacions elèctriques (87,19%), i les pintures plàstiques són el menys rellevant per a un 75,47%.
Segons Catia Alvés, directora de Sostenibilitat i Rehabilitació d'UCI: “Com passa amb l'eficiència energètica dels immobles, cal fer un exercici de sensibilització perquè els ciutadans siguin cada vegada més conscients dels factors del nostre habitatge que indiquin a diari sobre la nostra salut i benestar. Només així, podrem convertir les nostres cases en espais òptims per a la nostra salut física i mental”.
Problemes associats i solucions a aquests condicionants de la llar
La salut urbana s'entén com la salut general (mental, social, física) de les persones que viuen a entorns urbans. En aquest sentit, UCI també ha analitzat com influeixen i quins són els efectes en la salut cadascun d'aquests condicionants que hi ha al voltant d'un habitatge:
- Humitat: el percentatge idoni d'humitat ha de girar al voltant del 40-60%. Un ambient sec, inferior al 40%, produirà sequedat en mucoses i orificis dels ulls, el nas o la gola; mentres que una humitat excessiva provoca la proliferació de fongs i àcars, que comporten dificultats respiratòries i aparició d'al·lèrgies. La humitat està estretament relacionada amb l'aïllament tèrmic, però una ventilació correcta és també important per contrarestar-la.
2. Llum: una llar amb bona entrada de llum solar ajuda a reduir la tensió ocular i la irritabilitat, a més de contribuir a la regulació dels sistemes metabòlics.
3. Aïllament tèrmic: L'habitatge ha d'estar a una temperatura d'entre 20º i 21º a l'hivern i 25º i 26º a l'estiu, per això és fonamental comptar amb un bon aïllament tèrmic. Per exemple, viure a temperatures fredes afecta la pressió sanguínia i eleva el ritme cardíac, i, amb excés de calor, augmenta la deshidratació, infeccions o problemes respiratoris i cutanis, com ara la sequedat de la pell.
4. Aïllament acústic: La contaminació sonora en un habitatge pot afectar la salut física i mental, amb problemes d'audició, estrès i alteracions al sistema cardiovascular, endocrí i digestiu. Comptar amb un bon aïllament exterior és la solució, de nou, més indicada per protegir-se davant del soroll.
5. Qualitat de l'aire interior i neteja: pol·len, pols, àcars, olors, fum o elements contaminants són només algunes de les substàncies que impregnen l'aire interior de qualsevol habitatge cada dia. Atès el gran temps que passa a l'interior de la llar, és vital comptar amb una bona qualitat d'aquest aire, mitjançant sistemes de filtració i purificació per eliminar partícules i possibles contaminants. També amb sistemes de ventilació mecànica controlada que ajudin a renovar lʻaire interior. A més, de l'ús de plantes a casa contribueixen a aquesta purificació de l'aire.
6. Qualitat l'aire exterior: La contaminació atmosfèrica causa més de 10.000 morts a l'any a Espanya i uns 7 milions a tot el món, segons dades de societats medicocientífiques i de l'OMS. Aquestes xifres són el resultat de malalties respiratòries i cardiovasculars. A més, la contaminació ambiental també causa malalties, malalties i molèsties que poden derivar en malalties cròniques i fins i tot fatals. En aquest sentit, podem optar per residir en zones allunyades del trànsit, a més de promoure l'ús d'energies netes i optar per alternatives de mobilitat amb menys empremta ecològica, així com abordar la renaturalització de les ciutats a través de la col·laboració publicoprivada .
7. Accessibilitat: Des de desembre de 2017, la Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat i de la seva Inclusió Social obliga les comunitats de propietaris a garantir lús dels elements comuns de ledifici a les persones amb diversitat funcional que ho necessitessin. Tot i això, només un 0,6% dels edificis d'habitatges a Espanya són universalment accessibles. A més, un 63% dels edificis no són accessibles del carrer al portal i un 22% no té ascensor, un motiu que ha portat un 22% de les persones amb mobilitat reduïda a haver de canviar d'habitatge, segons Fundació Mutua de Propietaris. Aquesta circumstància afecta especialment les persones de més edat i amb mobilitat reduïda, encara que actualment hi ha subvencions i ajuts a comunitats per a la realització de reformes encaminades a la millora de l'accessibilitat.
8. Proximitat a espais industrials: La proximitat dels habitatges a instal·lacions industrials que emeten substàncies tòxiques al medi ambient podria ser una font potencial d'exposició a carcinògens reconeguts i sospitosos, i també a substàncies que alteren el sistema endocrí i que s'han relacionat amb un increment del risc de càncer de mama, segons un informe de CIBERESP. A més, un altre estudi realitzat el 2020 per l'Institut de Salut Carles III relacionava la proximitat a instal·lacions industrials que emeten substàncies tòxiques al medi ambient amb un increment del risc de càncer colorectal.
En aquest sentit, la regla 3-30-300, desenvolupada per l'enginyer forestal urbà, Cecil Koninjnendijk suggereix que totes les persones haurien de veure almenys tres arbres des de casa seva, que hi hauria d'haver un 30% de cobertura vegetal a cada barri i que ningú no hauria de viure a menys de 300 metres d'un parc.
9. Seguretat a l'entorn: Tot i que l'Índex de Pau Global (Global Peace Index) situa el nostre país al lloc 29 de les 163 nacions analitzades, la seguretat sol considerar-se com un factor molt rellevant a l'hora d'escollir un habitatge. I és que la sensació d'inseguretat pot tenir repercussions pel que fa a l'estrès i l'ansietat per a la salut.
10. Pintures plàstiques: Les pintures dels interiors dels nostres habitatges tenen una gran repercussió en la salut ja que poden contenir metalls pesants, formaldehids i Components Orgànics Volàtils (COV), substàncies contaminants i nocives per als humans, així com derivats del petroli. Si bé els darrers anys s'han reduït substàncies tòxiques com el plom o el cadmi, és recomanable decorar les nostres parets amb pintures ecològiques, realitzades a partir de bases vegetals procedents de l'oli de gira-sol o les ceres d'abella serà més saludable per a les persones que resideixen en un habitatge i també per al planeta.
Per a Javier Torremocha, director comercial de Rehabilitació a UCI: “Gràcies als Fons Next Generation EU, estem en un moment immillorable per apostar per obres de reforma per millorar l'eficiència energètica alhora que el confort de la llar per contribuir, així, a evitar problemes de salut per mal condicionament habitacional. Invertir en millorar l‟aïllament i el confort tèrmic hauria de ser el primer punt d‟actuació, encara que depèn sempre de cada cas particular”.
Com una de les entitats adherides al Pacte Mundial Xarxa Espanyola , UCI contribueix amb el I Observatori sobre Habitatge i Sostenibilitat a l' ODS 13 Acció pel clima (associat a la meta 3): millorar l'educació, la sensibilització i la capacitat humana i institucional respecte de la mitigació del canvi climàtic, l'adaptació a ell, la reducció dels efectes i l'alerta primerenca.
