Madrid, 04 de març del 2024. – Aquest dimarts, 5 de març, se celebra el Dia Mundial de l'Eficiència Energètica, una efemèride que té com a objectiu conscienciar sobre l'ús racional de l'energia i reflexionar sobre l'ús abusiu de combustibles fòssils i la importància dexplotar fonts denergia renovables. Representant el nostre parc edificat un terç del consum energètic del país, es fa cada cop més urgent la necessitat d'actuar sobre els habitatges.
En aquest sentit, UCI, entitat especialista en finançament sostenible, ha fet un estudi per analitzar la situació del parc residencial i el repartiment de Certificats d'Eficiència Energètica al nostre país. Aquesta anàlisi revela que gairebé nou de cada deu habitatges (86,9%) compten amb una qualificació energètica E, F o G, les pitjors en termes de consum i emissions i que la lletra més comuna a les llars espanyoles és la E (55 ,9%).
Per comunitats autònomes, Navarra (2,29%), Castella i Lleó (1,71%) i Galícia (1.36%), són les tres comunitats autònomes amb més residències amb certificació A, superant així la mitjana espanyola que es troba al 0,70%. A la cua se situen les Canàries (66,93%), el País Basc (31,79%) i Astúries (26,98%), les quals compten amb els percentatges més grans d'habitatges amb certificació G superant la mitjana espanyola que s'ubica al 20,22%.
“Residir en un habitatge ineficient, tipus F o G, suposa el doble de consum que un habitatge E, que és el més comú al nostre país, i fins al 100% respecte a un habitatge eficient qualificat amb la lletra A”, afirma Catia Alvés, directora de Sostenibilitat i Rehabilitació a UCI.
Taula: S'indiquen els resultats obtinguts per a tipologies Residencials d'immobles construïts fins a 31 de desembre de 2020, agrupats per comunitat autònoma*
Si bé aquestes dades es deuen a l'antiguitat del parc immobiliari a Espanya –l'edat mitjana de les quals supera els 43 anys– ja que van ser construïdes abans de l'entrada en vigor de Codi Tècnic de l'Edificació, aquest escenari contribueix a un consum excessiu d'energia, no només allunyant els habitatges dels nivells de confort ideals, sinó també ocasionant una despesa innecessària a les factures energètiques i sumat que l'IVA de l'electricitat passarà del 10% al 21% aquest mes de març per gairebé la totalitat dels llars i el gas ho farà el proper mes d'abril.
Per Catia Alvés: “La solució a aquest desafiament resideix en una perspectiva integral que passa per la sensibilització dels ciutadans i multiplicar per deu el ritme actual de rehabilitacions gràcies a una major agilitat de les administracions en la concessió d'ajudes a les comunitats de propietaris”.
Aquestes xifres posen de manifest la necessitat imperant que la Directiva d'Eficiència Energètica d'Edificis (EPBD) sigui aprovada, en ser crucial per millorar l'eficiència energètica al sector residencial. La seva adopció facilitarà la transició cap a habitatges més sostenibles i energèticament eficients, contribuint així a la reducció del consum energètic ia la millora del confort a la llar. Aquest pas representa un avenç significatiu cap a la consecució dels objectius de sostenibilitat i eficiència energètica a nivell nacional i europeu.
*No totes les CCAA fan públiques les mateixes dades ni amb el mateix nivell de completesa. Algunes comunitats faciliten qualificacions d'emissions i consums, així com les xifres corresponents per a cadascuna, però d'altres no. Menció especial requereix les CCAA de les Balears que no facilita una de les qualificacions, encara que sí, en cert volum, la xifra corresponent. A més, Melilla encara no ha publicat ni ha facilitat accés a les seves dades, per la qual cosa únicament es disposa d'informació puntual.
