Aquest divendres, 5 de març, se celebra el Dia Mundial de l'Eficiència Energètica , una jornada per reflexionar sobre l'ús de l'energia de manera eficient a tots els àmbits. Entre ells, el de la llar, que de vegades passa desapercebuda, malgrat que el parc immobiliari és el responsable del 40% del consum d'energia , sobretot en calefacció i electricitat.
Una energia que en comptades ocasions s'utilitza de forma eficient i responsable, ja que només a Espanya 26 milions d'habitatges perden a l'any 12.000 milions d'euros per estar mal condicionats energèticament , i cal sumar l'envellit parc immobiliari espanyol, que compta amb més de la meitat d'immobles construïts abans del 1980 i gairebé un 20% d'habitatges edificats a la dècada dels seixanta.
A aquest fenomen s'hi afegeix que, de les operacions de compravenda al nostre país, el 80% correspon habitualment a habitatges de segona mà i més de la meitat necessita obres de rehabilitació per millorar-ne el condicionament i l'habitabilitat i convertir-se en habitatges eficients i sostenibles. Actualment, a Espanya segueixen sent minoritàries les vivendes que compten amb certificats de tipologia A o B, sent el de tipus FG el més habitual.
Una situació llunyana a l'objectiu que marca el Pacte Verd europeu de descarbonització de les ciutats i neutralitat climàtica per a l'any 2050, per al qual caldria una taxa de renovació anual d'edificis del 2-3% al conjunt de la UE. Tot i això, segons el recent estudi 'Iniciatives i models de negoci per a la rehabilitació d'edificis' de la Fundació Naturgy i EIT InnoEnergy, a Espanya necessitaríem multiplicar aquest índex de rehabilitació per 25 per complir aquest objectiu.
En aquesta jornada de reflexió sobre l'eficiència energètica, els experts d' UCI (Unió de Crèdits Immobiliaris), entitat especialista en finançament sostenible de l'habitatge, en el marc del Mes del Planeta UCI , iniciativa per posar en valor la importància de la sostenibilitat i eficiència energètica a les llars, han elaborat una guia de recomanacions amb els factors que defineixen un habitatge energètic, quines reformes ajuden a millorar la sostenibilitat i trucs del dia a dia per a l'ús energètic eficient i responsable als habitatges.
Factors que defineixen un habitatge energètic: les pautes que han de tenir en compte els futurs propietaris, pel que fa a eficiència energètica, per adquirir una llar eficient són:
- Aïllament tèrmic a terra, parets i finestres.
- Sistemes de calefacció eficient, preferiblement a partir d'energies renovables, com ara l'aerotèrmia o la geotèrmia.
- Panells solars fotovoltaics, per a la generació delectricitat, i tèrmics, per produir aigua calenta a partir de lenergia solar.
- Habitatge amb llum natural suficient per contribuir a l'estalvi d'electricitat.
- Sistemes domòtics per a l'encesa i l'apagat de llums i electrodomèstics.
Reformes a favor de l'eficiència energètica: no obstant, si un habitatge no compta amb tots aquests paràmetres, amb fer algunes reformes o una rehabilitació integral, pot arribar a ser una llar més eficient i sostenible. Entre les principals obres de millora energètica hi ha:
Aïllament tèrmic : per millorar aquest aspecte, es poden realitzar obres de reforma en tots tres o en algun dels elements clau: terra, parets i finestres , amb un cost estimat d'entre 2.000 i 3.000 euros, en funció de cada tipologia d'habitatge i de la reforma a realitzar.
A parets i sostres, aquestes reformes consistiran en la instal·lació d'aïllants com ara poliestirè, llana mineral, planxes d'EPS o panells de fibra de fusta, així com pintures tèrmiques, que milloren fins a un 25% de l'aïllament. Als terres, el millor és comptar amb una base d'aïllant tèrmic o un terra de fusta. I, a les finestres, apostar per tancaments hermètics i doble vidre, que suposaran un estalvi de fins a un 30% d'energia.
Sistema de calefacció eficient : els sistemes de calefacció de carbó o gasoil no són òptims per a l'eficiència energètica. En canvi, és millor l'ús del gas o d'energies renovables, com l' aerotèrmia (bomba de calor que utilitza aire i depèn de les condicions climàtiques exteriors) o la geotèrmia (bomba de calor d'aigua que ve de l'interior del subsòl). Ambdues opcions poden portar a estalviar fins a un 35% a les factures energètiques.
Una altra alternativa cada cop més estesa és la instal·lació de terra radiant, un sistema que funciona amb aerotèrmia o geotèrmia, amb una temperatura d'impulsió d'aigua molt baixa (30-45ºC) pel que fa als sistemes tradicionals de radiadors (70-75ºC).
Instal·lació de plaques solars : apostar per l'ús de panells solars ajuda a reduir fins a 18 tones a l'any de gasos contaminants en un sol habitatge i són sistemes aptes a tota la geografia espanyola. Els de tipus fotovoltaic permeten la generació d'electricitat de manera sostenible i un estalvi en la factura de la llum. Els de tipus tèrmic ajuden a generar aigua calenta, sense necessitat d'usar sistemes tradicionals com calderes elèctriques o gas, ja que aquest recurs suposa el 26% del consum d'energia a una llar.
Domòtica i sistema modern d'electricitat : la il·luminació representa aproximadament el 15% del consum mundial d'electricitat i el 5% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Instal·lar un sistema d'electricitat modern i energèticament sostenible suposa una inversió entre 2.000 i 3.000 euros en un pis de 100 m2. Així mateix, incloure un sistema domòtic per a l'encesa i l'apagat de llums i electrodomèstics és també una bona inversió per a la sostenibilitat de la llar.
Fer algunes d'aquestes reformes contribueix a millorar l'eficiència energètica dels immobles, així com estalviar en les factures. La inversió en aquestes obres dependrà de la reforma concreta i de la tipologia d'habitatge i per realitzar-les es pot recórrer a subvencions a favor de l'eficiència energètica a la llar, a més de complementar-les amb préstecs ideats amb aquesta finalitat, com els que s'ofereixen a crèdits.com .
Per a una reforma integral, que inclogui gran part d'aquestes millores, el cost total pot oscil·lar entre 30.000 i 40.000 euros. Aquest tipus de reformes més àmplies solen fer-se en comprar un habitatge. Hi ha fórmules hipotecàries, com la hipoteca SUMA d'UCI, que permeten estalviar en les despeses hipotecaries, ja que recórrer a un crèdit al consum per reformar un habitatge suposa un tipus d'interès mitjà al voltant del 5-6%, en un termini de amortització curt, de manera que les quotes mensuals són més elevades. Pel que fa al capital prestat, acomiada del valor de taxació de l'habitatge una vegada reformat i de la capacitat de pagament. A més, UCI aplica una bonificació en el tipus d'interès de la hipoteca en funció del certificat energètic final de l'immoble.
Trucs a la llar per millorar l'eficiència: si no és possible emprendre reformes, si es poden incorporar bons hàbits a la llar per cuidar el medi ambient alhora que s'estalvia :
Llum natural : aprofitar al màxim la llum natural és un truc clau per a l'estalvi en electricitat, amb finestres obertes per deixar passar aquesta llum i evitar encendre l'artificial. També l'ús de bombetes tipus LED per a un consum menor, en lloc de les tradicionals.
Aigua calenta : una bona pràctica i de poca inversió és utilitzar reductors de cabal i aixetes de monocomandaments amb termòstat, que beneficien el medi ambient i ajuden a estalviar entre 30 i 200 euros a la factura de l'aigua. A més d'optar per dutxa en lloc de bany per a un consum menor.
Calefacció : mantenir-la encesa amb una temperatura al voltant dels 20 graus perquè amb cada grau de més, la despesa s'incrementa entre un 5% i un 10%. A més, a la nit, en lloc d'apagar-la, és millor posar-la a uns 15 º. Un altre bon hàbit és no ser a casa vestit com si fos estiu i no cobrir els radiadors.
Electrodomèstics : l'aposta per electrodomèstics de baix consum és una de les renovacions més senzilles i que suposa un gran benefici per a l'estalvi domèstic i el medi ambient. Per triar els electrodomèstics més eficients, cal tenir en compte un nou etiquetatge, més exigent, engegat aquest 1 de març: deixen d'existir les tipologies A+++, A++ i A+ i l'escala anirà d'A (més eficient) a G ( la que menys). Així, els actuals classificats com a A passen a la classe B o C i l'actual categoria A serà per a electrodomèstics de nova creació.
Així mateix, incorporar bons hàbits en l'ús dels electrodomèstics actuals afavoreix també la cura mediambiental. Entre aquests bons hàbits:
- No abuseu del forn, ja que és un dels electrodomèstics de més consum, i no obriu-lo amb freqüència mentre es cuina perquè perd uns 20 graus de temperatura i consumeix més per tornar a escalfar-se.
- Aprofitar la calor residual de la vitroceràmica i el foc, apagant-ho uns minuts abans que el menjar estigui a punt.
- Al frigorífic, mantenir 5è per a refrigeració i -18 per a congelació i no obrir-lo massa vegades contribueix a l'estalvi.
- Millor rentaplats que rentar els plats a mà, pel consum continu que comporta, que suposa un 40% més de despesa.
- A l'hora de posar la rentadora , és recomanable optar per cicles curts de rentat i aigua freda o temperada amb càrregues completes.
- Evitar l'ús de l' assecadora i optar preferiblement per assecar la roba a l'aire lliure, sempre que les condicions climatològiques ho permetin.
Aparells elèctrics : substituir pantalles normals per LCD per estalviar fins a un 37% d'energia i carregar la bateria al complet i en mode avió perquè sigui més ràpid.
Teletreball i eficiència energètica : ara que el treball en remot és una realitat en molts habitatges, és recomanable incorporar bons hàbits com no desaprofitar paper, utilitzant eines digitals sempre que sigui possible, o no imprimir més del que és estrictament necessari. També és important evitar deixar lordinador o altres dispositius electrònics en mode standby.
Reciclatge : fer sempre una bona separació dels residus per al correcte reciclatge i tenir al cap el principi de les 3R de l'Ecologia: Reciclar, reduir i reutilitzar.
Amb aquests senzills trucs a la rutina diària de la llar, podem aportar el nostre granet de sorra a l'eficiència energètica. A mitjà-llarg termini, pensar en reformes completes o puntals contribuirà a assolir l'objectiu del Pacte Verd europeu, que cerca l'excel·lència ambiental als immobles de tota la UE.
Segons Cátia Alves, responsable de Sostenibilitat i RSC d'UCI , “ és necessària la col·laboració publicoprivada per fer realitat un present i futur sector immobiliari sostenible a Espanya. El camí per recórrer serà força llarg perquè hi ha un gran desconeixement i manca de sensibilitat per part dels ciutadans, tant a nivell tècnic com monetari, per l'augment de valor de l'immoble amb aquestes millores. A això se sumen les innombrables barreres per a l'accés a subvencions o les mancances del propi sector ”.
