Madrid, 3 de març de 2022
2 de cada 3 habitatges a Espanya tenen més de 30 anys, segons les darreres dades de l'INE. Aquesta xifra no només implica que el parc immobiliari espanyol estigui envellit, sinó també que és poc eficient pel que fa al consum energètic. No debades, l'habitatge ja és la tercera causa d'emissions de CO2 a Espanya , segons l'Agència Internacional de l'Energia; a més, 4 de cada 5 edificis no són eficients en el consum energètic.
Aquestes xifres prenen encara més rellevància davant la celebració dissabte que ve, 5 de març, del Dia Mundial de l'Eficiència Energètica. Una jornada especial que té com a objectiu reflexionar i conscienciar sobre el consum d'energia de manera eficient a tots els àmbits, inclòs el domèstic. Una conscienciació essencial en el sector immobiliari a Espanya a causa de la manca de coneixement de propietaris i llogaters en matèria energètica.
Tal és així que el 40% dels propietaris espanyols desconeix quin és el certificat energètic de casa seva , encara que la majoria ha escoltat parlar-ne (88%), segons ha pogut constatar UCI (Unió de Crèdits Immobiliaris) -entitat especialista en finançament sostenible de l'habitatge- a l'informe 'El camí cap a la sostenibilitat a la llar'.
Però malgrat aquest desconeixement, 9 de cada 10 propietaris a Espanya creuen tenir una llar força eficient, segons aquest mateix informe, ja que un 34% de propietaris considera que viu en una casa molt eficient i un 55% en una llar força eficient. Per tant, només un 11% va en línia amb la realitat i opina que casa seva no compleix els criteris òptims per a l'eficiència energètica.
Un optimisme i desconeixement que contrasta amb la realitat del parc immobiliari a Espanya. Així, les darreres dades ofertes pel Ministeri per a la Transició Ecològica assenyalen que només el 5% dels edificis d'ús residencial a Espanya compta amb un bon certificat d'eficiència energètica, és a dir, tenen una qualificació d'A, B o C, a l'escala d'eficiència que va de l'A (major eficiència) a la F (menor grau d'eficiència).
El certificat energètic reflecteix el consum i la demanda energètica d'un immoble tenint en compte diferents variables com els sistemes de ventilació, il·luminació, calefacció o aigua calenta, cosa que els darrers anys “s'ha convertit en una informació clau i necessària en qualsevol tipus d'operació immobiliària”, destaca Cátia Alves, directora de RSC i sostenibilitat a UCI.
Aquest document és obligatori per llogar o vendre un habitatge segons el Reial decret 235/2013, i també per al lloguer de vacances segons el Reial decret 390/2021. Però no només es pot parlar d'obligacions amb el certificat energètic, sinó també dels avantatges. "Hi ha ajudes que permeten als propietaris desgravar-se entre un 20% i un 60% de l'IRPF en reformes destinades a la millora energètica i per sol·licitar-les cal presentar un certificat energètic abans i després de l'obra", segons avança la directora de RSC i sostenibilitat d'UCI.
Entre les reformes destinades a la millora energètica de la llar, que es duen a terme principalment en habitatges de segona mà, destaca la instal·lació de fonts alternatives de calefacció com les bombes de calor, capaces de produir entre 2 i 5 vegades més quantitat d'energia de la que consumeixen; substituint mètodes més tradicionals com les calderes de gas, que només produeixen un 0,9 més d'energia de la que consumeixen. També entren dins d'aquestes obres de rehabilitació energètica la instal·lació fonts d'energia verda, com ara panells fotovoltaics, capaços de generar un estalvi de 3.000 euros en deu anys.
“Els propietaris que vulguin llogar o vendre un pis no han d'oblidar que el certificat energètic pot ser determinant a l'hora de trobar un comprador o un llogater, ja que influeix en gran mesura en el propi confort a l'habitatge i en la capacitat d'estalvi energètic i, per tant, econòmic de l'habitatge a mitjà-llarg termini” , afirma Alves, que continua: “la rehabilitació energètica és una bona manera de revalorar els habitatges en un país on el 95% de les llars són ineficients en el consum energètic ”.
Precisament, des de Brussel·les és també cada vegada més gran l'impuls a l'eficiència energètica i la rehabilitació dels habitatges a través del programa 'Fit for 55' de la Comissió Europea, que té per objectiu reduir en un 55% les emissions perjudicials de cara al any 2030. Una estratègia que pretén legislar i, sobretot, incentivar el nombre de reformes en habitatges poc eficients per fer-los més respectuosos amb el medi ambient.
Cátia Alves, directora de RSC i sostenibilitat a UCI, finalitza assenyalant que “la conscienciació sobre la importància de l'eficiència energètica a les llars és un camí indispensable per assolir els objectius de sostenibilitat i millora ambiental. Si els propietaris saben que tenir un habitatge amb un certificat energètic alt és sinònim de més confort, estalvi energètic i econòmic i ajuda al medi ambient, ells mateixos buscaran les fórmules per adquirir cases eficients o reformar casa seva a favor de la sostenibilitat, sobre tot ara amb la imminent arribada dels fons europeus per a la rehabilitació energètica dels habitatges”.
