En els darrers anys, ha circulat una idea repetida: que a partir del 2030 no es podrà vendre ni llogar un habitatge ineficient energèticament a Europa. Titulars, fòrums i converses apunten a canvis dràstics a les regles del joc immobiliari, generant certa inquietud entre propietaris i inversors. Però què hi ha de cert en aquesta afirmació? La Directiva Europea d'Eficiència Energètica dels Edificis (EPBD) ho inclou realment? Vegem què diu la normativa aprovada i com ha evolucionat el debat.
És important assenyalar que la Directiva no inclou una prohibició automàtica de vendre o llogar habitatges residencials per tenir una qualificació baixa al certificat energètic. L'obligació principal de l'EPBD és traçar fulls de ruta nacionals per reduir el consum i millorar el parc edificatori, amb terminis i objectius, però no imposa per si mateix un veto directe a la comercialització d'immobles simplement per la qualificació energètica.
Haurem d'esperar fins a finals del 2026 per conèixer el nou Pla Nacional de Rehabilitació en què està treballant el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana.
El que sí que és segur és que l'eficiència energètica serà cada cop més important per al mercat, el finançament, la valoració dels immobles i les polítiques públiques. La clau no està en una prohibició que t'impedeixi vendre o llogar, sinó en entendre cap a on va la regulació i com pot impactar al teu immoble a mitjà i llarg termini.
Origen de la confusió: esborranys vs. text final
Durant la tramitació de la reforma de l'EPBD va circular un esborrany inicial que sí que contemplava establir mínims d'eficiència energètica per poder comercialitzar edificis, una cosa semblant al que passaria amb els anomenats Minimum Energy Performance Standards (MEPS). Aquest esborrany va generar titulars que parlaven d'un requisit com “no vendre ni llogar sense almenys una lletra E al certificat energètic a partir del 2030, o una lletra D el 2033”, cosa que sonava com una prohibició directa d'operacions. No obstant això, la versió final de la Directiva (UE) 2024/1275, aprovada com a part del paquet legislatiu del Pacte Verd europeu, no estableix aquesta prohibició general automàtica a tot el territori de la UE.Què diu l'EPBD aprovada (i què no)
L'EPBD té com a objectiu millorar l'eficiència energètica dels edificis i reduir les emissions al sector residencial i no residencial. Entre els seus principals eixos hi ha:- Reduir el consum d'energia als edificis a nivell comunitari.
- Implementar estratègies nacionals de rehabilitació.
- Promoure estàndards mínims de rendiment energètic en construccions noves i existents.
- Augmentar la digitalització i la qualitat del certificat d'eficiència energètica.
- Impulsar edificis nous de zero emissions a partir del 2030 (els edificis públics ho hauran de ser el 2028)
És important assenyalar que la Directiva no inclou una prohibició automàtica de vendre o llogar habitatges residencials per tenir una qualificació baixa al certificat energètic. L'obligació principal de l'EPBD és traçar fulls de ruta nacionals per reduir el consum i millorar el parc edificatori, amb terminis i objectius, però no imposa per si mateix un veto directe a la comercialització d'immobles simplement per la qualificació energètica.
Aleshores hi haurà estàndards mínims?
El que la Directiva sí que preveu són estàndards mínims d'energia per a edificis nous i existents dins d'uns terminis definits, però la seva aplicació depèn de la transposició a la legislació nacional de cada Estat membre. Això vol dir que:- La UE marca un marc i objectius globals, però no obliga de manera automàtica a introduir prohibicions a cada país.
- Cada país ha de definir com i quan aplicar criteris energètics més estrictes en certificats, rehabilitació, incentius o fins i tot requisits legals vinculats a transaccions.
Quins canvis estan sobre la taula dels estats membres?
Encara que no hi hagi una prohibició automàtica, hi ha 3 realitats rellevants que sí que estan provocant aquest soroll mediàtic:- 1. Plans nacionals obligatoris: La Directiva obliga els Estats membres a definir estratègies de rehabilitació i reducció del consum d'energia cap al 2050, amb objectius intermedis per al 2030.
- 2. Estàndards mínims per a edificis nous: A partir del 2030, tots els edificis nous han de complir estàndards de zero emissions, i els existents han d'avançar en eficiència amb cronogrames nacionals.
- 3. Major pes de l'eficiència al mercat: Encara que no es prohibeixi la venda o lloguer directament per qualificació, sí que hi ha un entorn regulatori i de mercat que impulsa millores energètiques i pot fer més difícil comercialitzar unitats molt ineficients amb el temps (impactant en valoració, finançament i competitivitat).
Espanya: hi podria haver requisits futurs?
A Espanya, actualment no hi ha una prohibició legal que impedeixi vendre o llogar habitatges per tenir baixa eficiència energètica el 2030. Els propietaris poden continuar comercialitzant els seus immobles si compten amb el corresponent certificat energètic, independentment de la lletra obtinguda. Tot i això, tant el Pla Nacional de Rehabilitació Energètica d'Edificis com altres iniciatives nacionals i autonòmiques estan reforçant el paper del certificat i dels ajuts o incentius per millorar eficiència, perquè és evident que un parc més eficient és un parc més competitiu i valuós.Haurem d'esperar fins a finals del 2026 per conèixer el nou Pla Nacional de Rehabilitació en què està treballant el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana.
El que sí que és segur és que l'eficiència energètica serà cada cop més important per al mercat, el finançament, la valoració dels immobles i les polítiques públiques. La clau no està en una prohibició que t'impedeixi vendre o llogar, sinó en entendre cap a on va la regulació i com pot impactar al teu immoble a mitjà i llarg termini.