Notes de premsa

El 63% dels espanyols afronta la pujada de setembre amb més pressió que fa un any

  • Un de cada quatre (26%) assegura que el pes de les despeses domèstiques és molt més gran que fa dotze mesos.
  • Tot i que el 84,2% dels espanyols afirma estalviar de manera habitual, gairebé vuit de cada deu han reduït o renunciat a alguna despesa en l'últim any.
  • Castella i Lleó, Aragó, Balears i Madrid són les regions on un nombre més gran de llars perceben un augment de les seves despeses domèstiques.
  • La cistella de la compra, amb 6,9 punts sobre 10, i la factura de la llum, amb 6,4, són les despeses que més preocupen.
  • L'oci (46%) i els viatges (39%) encapçalen les renúncies, però el 34% asseguren haver retallat en alimentació.
  • El 23% afirma haver posposat millores o manteniment de casa seva i un de cada cinc ha renunciat a mantenir una temperatura confortable a casa.
  • Tot i la pressió sobre els comptes, els espanyols aconsegueixen estalviar de mitjana el 16,2% dels seus ingressos, davant del 14,6% del 2025.
DATA DE PUBLICACIÓ: 07 SET. 2026
TEMPS DE LECTURA: 3 minuts

Madrid, 1 de setembre del 2026. La tornada a l'escola arriba aquest any amb les llars més pendents que mai dels seus comptes. En un context marcat per l'encariment de la cistella de la compra, l'energia i altres despeses bàsiques vinculades a l'habitatge, l'economia domèstica es torna a situar al centre de les preocupacions familiars. Segons l'IV Observatori sobre Habitatge i Sostenibilitat d'UCI, Unió de Crèdits Immobiliaris, el 63% dels espanyols afirma que les despeses pesen més o molt més que fa un any.

L'informe mostra una paradoxa cada cop més visible a les llars: estalvien més que fa un any, però amb menys marge i més renúncies. Oci, viatges, alimentació, confort tèrmic i manteniment de l'habitatge apareixen entre les partides que els ciutadans han retallat durant els dotze últims mesos per intentar sostenir el seu pressupost familiar.

Percepció del pes de les despeses domèstiques en els darrers dotze mesos

"Les dades reflecteixen que moltes famílies estan fent un esforç constant per ordenar les seves despeses i mantenir certa capacitat d'estalvi, però també mostren que aquest esforç no sempre es recolza en prou eines de planificació. L'educació financera és clau per anticipar pagaments, prioritzar decisions i gestionar millor els recursos disponibles a la llar", assenyala Lorena A. Zenklussen, directora de Finançament Hipotecari.

Les despeses pesen més, especialment a Castella i Lleó, Aragó, Balears i Madrid

La percepció de l'augment de les despeses domèstiques no és homogènia a tot el territori. Castella i Lleó (71%) encapçala el rànquing de comunitats on més llars declaren que les seves despeses han augmentat de manera notable en els dotze últims mesos. El segueixen Aragó, Balears i Madrid, totes amb un 69%.

A l'extrem oposat se situen la Rioja (52%), Catalunya (56%) i Navarra (58%), on aquesta percepció és menys intensa. Tot i així, les dades mostren que la pressió sobre l'economia domèstica és transversal i arriba a una part majoritària de les llars espanyoles.

Percepció del pes de les despeses domèstiques en els darrers dotze mesos per CCAA

CCAA Molt gran Una mica més gran Similar Menor
Nacional 25,8% 37,2% 30,6% 4,4%
Andalusia 28,1% 33,5% 32,2% 4,8%
Aragó 24,1% 45,2% 28,3% 1,2%
Astúries 24,1% 40,2% 32,1% 3,6%
Balears 22,7% 46,6% 27,0% 3,7%
Castella i Lleó 22,3% 48,9% 23,0% 2,8%
Comunitat Valenciana 24,3% 36,3% 28,8% 6,9%
Canàries 23,0% 37,0% 31,4% 4,8%
Cantàbria 25,3% 42,1% 24,4% 4,8%
Castella-la Manxa 22,3% 39,9% 32,2% 3,4%
Catalunya 24,7% 31,5% 35,9% 5,5%
Extremadura 16,2% 48,3% 29,6% 4,9%
Galícia 24,2% 42,0% 31,2% 1,8%
Madrid 33,3% 35,8% 25,0% 4,2%
Regió de Múrcia 24,5% 43,5% 30,7% 1,2%
Navarra 14,6% 43,2% 34,7% 3,6%
País Basc 25,7% 34,6% 35,5% 2,1%
La Rioja 15,9% 36,4% 36,7% 8,6%

Taula 1. Percepció del pes de les despeses domèstiques en els dotze últims mesos per CCAA.

Un de cada quatre espanyols admet que no té sota control les despeses de la llar

Gestionar l'economia domèstica continua sent un repte per a una part rellevant de les llars. Tot i que el 72% dels espanyols afirma tenir totalment o força controlades les despeses mensuals de la seva vivenda, un 26% reconeix que les controla poc o res, segons UCI.

La manca de control és especialment significativa entre els que no aconsegueixen estalviar a final de mes. En aquest grup, el 71% assegura que les despeses domèstiques pesen més que fa un any i només la meitat afirma mantenir els seus comptes sota control.

L'anàlisi per edats apunta, a més, una bretxa generacional en la gestió del pressupost domèstic. Els perfils més joves són els que declaren més dificultats per tenir sota control les seves despeses mensuals, mentre que la percepció de control augmenta progressivament en els trams de més edat. Aquesta diferència pot estar vinculada a etapes vitals en què coincideixen despeses recurrents, accés o pagament dhabitatge i menor estabilitat financera.
Nivell de control percebut sobre les despeses mensuals de la llar en funció de l'edat

L?estalvi resisteix a les llars: s?estalvia una mitjana de 300 euros al mes

Tot i que les llars perceben una pressió més gran sobre les seves despeses domèstiques, l'estalvi continua formant part dels hàbits financers de la majoria de les llars espanyoles. Segons UCI, el 84,2% dels ciutadans afirma estalviar de manera habitual.

A més, la capacitat d'estalvi declarada millora respecte de l'any passat: els espanyols asseguren reservar de mitjana el 16,2% dels seus ingressos, davant del 14,6% del 2025, tot i que encara per sota del 17,8% registrat el 2024.

Prenent com a referència el salari mitjà brut a Espanya publicat per l'INE i traslladant-lo a una estimació neta aproximada, aquest percentatge equivaldria a reservar al voltant de 300 euros al mes.

L'estalvi, tot i això, no es reparteix igual entre territoris ni generacions. Per comunitats autònomes, la proporció de persones que afirma estalviar supera el 90% a Cantàbria (91,4%), Extremadura (91,3%), Castella i Lleó (90,7%) i la Rioja (90,2%).

A l'extrem contrari se situa Canàries (78,6%), seguida d'Aragó (80,6%), Catalunya (81,0%), el País Basc (81,4%) i Andalusia (81,8%).

També hi ha diferències rellevants en el percentatge dingressos que les llars aconsegueixen reservar. Mentre que a Castella i Lleó els ciutadans destinen de mitjana un 20,6% dels ingressos a l'estalvi, la xifra cau fins al 10,8% a les Canàries.

El cas de Madrid resulta especialment significatiu, ja que és una de les regions amb més renda del país, cosa que evidencia que la capacitat d'estalvi no depèn només dels ingressos, sinó també del cost de l'habitatge, les despeses corrents i la pressió sobre el pressupost familiar.
Mapa comparatiu de taxes d'estalvi per CCAA

Tres de cada quatre espanyols assenyalen la manca d'ingressos com a principal obstacle per estalviar

La capacitat destalvi de les llars està condicionada, sobretot, pels ingressos disponibles. De fet, el 74% dels ciutadans identifica la manca d'ingressos suficients com a principal barrera per estalviar, molt per davant d'altres factors com les despeses imprevistes (41,0%), les càrregues familiars (39,3%) o els deutes associats a crèdits i préstecs (36,5%).

Les dades reflecteixen que les dificultats per estalviar responen més a una qüestió de capacitat econòmica que no pas d'hàbits financers. Tot just un 4,2% atribueix la falta d'estalvi a l'absència d'hàbit, mentre que un de cada quatre espanyols assenyala el deute hipotecari (25,5%) i un 22,2% l'elevat cost del lloguer, posant de manifest el pes que les despeses vinculades a l'habitatge continuen tenint a l'economia de les llars.

Factors que dificulten lestalvi

Més de 7 de cada 10 llars han reduït o renunciat a alguna despesa en el darrer any

La millora en l'estalvi no es tradueix necessàriament en una major comoditat financera. De fet, el 78,6% de les llars afirma haver reduït o renunciat a alguna despesa durant l' últim any, una dada que suggereix que, per a moltes famílies, estalviar continua depenent més d'ajustar el consum que no pas d'una millora real de la seva situació econòmica.
Despeses a què han renunciat les llars en els últims 12 mesos

Quan toca ajustar el pressupost, les primeres renúncies es produeixen a l'oci. El 46% afirma que ha reduït sortides, restauració o altres activitats fora de casa, mentre que el 39% ha retallat en vacances o viatges.

La pressió sobre el pressupost familiar també arriba a partides més bàsiques: un de cada tres espanyols (34%) assegura haver reduït o renunciat a alguna despesa en alimentació.

Els ajustaments es traslladen igualment a la pròpia llar. El 29% afirma que ha reduït l'ús de la calefacció; el 24%, l?aire condicionat; i el 23%, el consum elèctric. A més a més, el 21% reconeix haver renunciat a mantenir una temperatura confortable a casa per motius econòmics.

També es posposen decisions que afecten directament l'estat dels habitatges: un 23% ha ajornat millores o feines de manteniment i un 16% ha endarrerit el canvi o reparació d'electrodomèstics.

La cistella de la compra, la principal preocupació

En plena tornada a la rutina, omplir la nevera continua sent la despesa quotidiana que més inquieta els espanyols. La cistella de la compra obté una preocupació mitjana de 6,9 punts sobre 10, davant de la factura de la llum, amb 6,4 punts.

Darrere hi apareixen la factura de l'aigua (5,2), la quota hipotecària (4,9), les despeses de comunitat (4,5) i les quotes d'altres préstecs, la factura del gas i internet, tots ells amb 4,4 punts.

Nivell de preocupació per les despeses de la llar. Comparativa 2024 - 2026

El 29% considera complicat o molt complicat afrontar el pagament del vostre habitatge

L'habitatge és una de les partides principals del pressupost domèstic de moltes famílies. Gairebé la meitat dels espanyols considera que el pagament del seu habitatge és assumible, però ajustat, mentre que un 29% el defineix com a complicat o molt complicat. Només el 8,6% assegura afrontar-ho amb comoditat.
Esforç financer associat al pagament de l'habitatge

La percepció canvia de manera significativa segons la situació residencial. El 64% dels que ja són propietaris considera el pagament còmode o assumible, davant del 36% dels que encara no tenen un habitatge.

La dificultat també és més acusada entre els joves. Entre les persones de 25 a 34 anys, el 51% considera complicat o molt complicat pagar el seu habitatge, encara que són també els que declaren estalviar una proporció més gran dels seus ingressos: un 22%.

Petits gestos per intentar contenir les factures

A més de renunciar a determinades despeses, les llars estan incorporant mesures d'estalvi a les rutines, especialment les que no requereixen grans inversions.

  • 66% utilitza bombetes LED.
  • 56% aprofita al màxim la llum natural.
  • 51% redueix lús de calefacció o aire condicionat.
  • 49% controla el consum innecessari d'aigua.
  • 48% planifica les compres per gastar menys.
  • 39,5% evita deixar aparells a standby.
  • 39% controla la temperatura de l'habitatge.
  • 31% utilitza electrodomèstics de baix consum en hores vall.

Aquestes mesures mostren com moltes llars busquen marge en decisions quotidianes, des del consum energètic fins a la planificació de compres. En aquest context, planificar les despeses, anticipar pagaments i revisar consums es converteix en una eina clau per afrontar el dia a dia amb més seguretat i preservar l'estabilitat econòmica de la llar.

    Compartir