El parc immobiliari espanyol és antic. De mitjana, l'edat dels immobles espanyols supera els quaranta anys, amb un 42% construïts entre 1950 i 1980 (10,4 milions) i gairebé un 30% (6,5 milions) abans dels 2000, segons dades del INE i el Ministeri de Foment.
Gràfic : antiguitat parc immobiliari (font: INE i Mº Foment)
A això cal sumar que la compravenda d'immobles d'obra nova, tot i que ha crescut recentment, continua sent minoritària , ja que des del 2012 al 2020 només es van construir a Espanya uns 700.000 habitatges. Així, la segona mà representa 8 operacions sobre 10. Habitatges que, majoritàriament, necessiten obres de rehabilitació per millorar-ne el condicionament i l'habitabilitat, així com per convertir-se en immobles eficients i sostenibles.
De fet, cada cop són més els espanyols que aposten per reformar el seu habitatge per tenir una llar més saludable i sostenible. El sector de la construcció estima que l'any passat, malgrat les restriccions pel Covid-19, hi va haver un increment al voltant del 5% de reformes de cases i edificis respecte del 2019.
Davant d'aquest interès creixent per la rehabilitació d'immobles, que comptarà també amb una injecció de 5.800 milions dels fons europeus dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l'Economia espanyola, UCI (Unió de Crèdits Immobiliaris) i el seu canal líder en reformes d'habitatges, crèdits.com , han analitzat les reformes clau i el cost estimat que tindria reconvertir un immoble en una llar eficient i sostenible en funció de la seva edat.
-Habitatges amb 40-70 anys (aquells construïts entre 1950-1980) : segons l'INE i el Ministeri de Foment, 10,4 milions d'habitatges al nostre país (42%) tenen aquesta edat. Són sobretot habituals al País Basc , que compta amb un 53% d'habitatges d'aquest període; la Comunitat de Madrid , amb la meitat dels seus edificis aixecats en aquestes dècades; Catalunya , amb un 48%, i el País Valencià , amb un 44% d'immobles d'aquesta edat.
Es tracta d'habitatges amb estructures de formigó a base de ciment aluminós i, en moltes ocasions, de poca qualitat en els materials de construcció, per la qual cosa l'estructura pot estar força afectada actualment. A més, no tenen en compte cap criteri d‟eficiència ni sostenibilitat.
El primer pas hauria de ser la reforma dels elements de connexió amb l'exterior, sobretot les parets exteriors, la façana i, després d'aquesta millora, el canvi de finestres. El cost estimat estaria entre 20.000 i 40.000 euros, en una vivenda d?entre 90 i 120 metres quadrats, que és la mitjana al nostre país. Aquests canvis estructurals, però, solen afectar el conjunt de l'edifici.
A més, cal tenir en compte l'estat de les instal·lacions, com els sistemes d'electricitat o fontaneria, moltes vegades de plom o acer galvanitzat, materials que representen un risc per a la salut dels habitants. El més aconsellable és canviar completament la instal·lació i evitar fer 'apanyos' entre materials antics i actuals, ja que solen conviure malament.
- Habitatges amb 20-40 anys (aquells construïts entre 1980-2000) : 6,5 milions d'immobles a Espanya (27%), correspon a aquest període, segons dades de l'INE i el Ministeri de Foment. De nou, amb diferències per CC.AA, sent Andalusia (32%), Canàries (32%), Regió de Múrcia (32%), Extremadura (31%) i Castella-la Manxa (30%) les regions amb més habitatges d´aquesta edat.
Aquestes construccions es caracteritzen per una millor qualitat dels materials que en dècades anteriors, però aixecades abans de l'entrada en vigor del Codi de l'Edificació vigent. Per tant, no tenen en compte criteris d‟eficiència i sostenibilitat ni l‟ús de fonts d‟energia sostenibles.
Per exemple, en aquest tipus d'edificacions el sistema de finestres sol ser d'alumini, per això canviar-les per tancaments hermètics i doble vidre permetrà un estalvi de fins a un 30% d'energia. També és recomanable instal·lar aïllants com poliestirè, llana mineral, planxes d'EPS o panells de fibra de fusta a parets i sostres.
Una altra possible reforma en vivendes d'aquesta antiguitat és la instal·lació de terra radiant en substitució de terres de parquet i sistemes de calefacció antics, que podria costar entre 12.000 i 16.000 euros de mitjana. A més de la renovació de cuines i banys, el cost dels quals oscil·la entre 10.000 i 20.000€.
En definitiva, tenint en compte aquestes millores, la rehabilitació d'un habitatge d'aquesta edat, d'entre 90 i 120 metres quadrats, podria fer entre 20.000 – 30.000 euros.
– Habitatges amb 10-20 anys (construïts entre 2002-2011): els habitatges construïts fa 10 o 20 anys representa el 18% del parc immobiliari. Per regions, hi ha més construccions d'aquesta tipologia a La Rioja (25%), Regió de Múrcia (24%), Galícia (23%) i Castella-la Manxa (22%).
Aquestes edificacions han seguit la normativa d'acord amb l'eficiència energètica. Si bé els seus materials i estructura estan pensats per a l'aïllament de l'habitatge de l'exterior, és recomanable realitzar tasques de manteniment per garantir el bon estat del sistema de calefacció i l'aïllament òptim de les finestres, terres i parets.
No obstant això, en aquests habitatges, una de les principals millores per contribuir a cura del medi ambient és la substitució de sistemes de calefacció poc eficients, com el gas, per sistemes renovables, com l' aerotèrmia o la geotèrmia , que amb una inversió d'entre 10.000 i 25.000 euros poden arribar a suposar un estalvi entre un 35% i un 70% a les factures energètiques.
Pel que fa a la generació d'aigua calenta i electricitat, la principal font d'energia continua sense ser renovable a moltes llars. La solució seria apostar per la instal·lació de panells solars fotovoltaics i tèrmics. Igualment, la domòtica, que contribueix de manera important a fer d'un habitatge una llar més eficient, encara és residual en immobles de construcció recent.
Totes aquestes reformes són pautes genèriques per a la creació d'una llar sostenible i amb més confort i habitabilitat, però cada immoble té unes característiques concretes, per la qual cosa la millor opció és consultar amb un professional que indiqui el més encertat i el pressupost concret a funció de les necessitats i extensió de lhabitatge.
A més, cal tenir en compte que grans canvis estructurals, com les façanes o sistemes de calefacció central, passen per la rehabilitació del conjunt de l'edifici, no n'hi ha prou de fer-ho només a casa nostra. En aquest sentit, el preu mitjà de la rehabilitació d‟una comunitat de veïns pot rondar els 100.000 euros de mitjana , sempre en funció de cada cas concret.
Per a aquestes rehabilitacions a favor de la sostenibilitat i l'eficiència energètica, tant d'immobles com de comunitats de veïns, hi ha un programa de subvencions públiques, que es complementa amb préstecs privats com els que ofereix crèdits.com , amb menys interès per tractar-se de reformes que milloren la sostenibilitat a la llar.
