Madrid, 4 de maig del 2023.
Més del 80% dels edificis i llars espanyoles són ineficients i consumeixen més energia de la que realment necessitarien, en un moment en què els preus de l'energia continuen assolint màxims, cosa que suposa prop de 20 milions d'habitatges a tot el país . És urgent adequar les llars i aquest és, precisament, l'objectiu d'Europa per reduir les emissions i complir el Pacte Verd europeu, l'estratègia de la UE per assolir la neutralitat climàtica el 2050.
En aquest sentit, una de les mesures contemplades per la UE és l'anomenada Taxonomia Verda Europea, una classificació basada en les recomanacions d'experts i científics perquè inversors i empreses puguin diferenciar quins projectes afecten el clima i el medi ambient i identificar-ne l'alineament amb els sis objectius ambientals: i) la mitigació del canvi climàtic; ii) l'adaptació al canvi climàtic; iii) l'ús sostenible i la protecció dels recursos hídrics i marins; iv) la transició cap a una economia circular; v) la prevenció i el control de la contaminació, i vi) la protecció i recuperació de la biodiversitat i els ecosistemes.
En el cas del sector immobiliari, aquesta classificació és una eina molt útil per ajudar els propietaris d'habitatges a l'hora de prendre decisions sobre l'eficiència energètica i la sostenibilitat de casa seva. Cosa que preocupa cada vegada més els espanyols, ja que segons l' I Observatori sobre Habitatge i Sostenibilitat , d'UCI, entitat especialista en finançament sostenible, gairebé 8 de cada 10 espanyols (un 78,3%) estarien disposats a pagar més per una habitatge més sostenible i el 58% té en compte la sostenibilitat i l'eficiència d'un habitatge a l'hora de comprar-lo.
En aquest sentit, l‟ús de criteris ambientals per avaluar i seleccionar els materials, productes i tecnologies utilitzats en les reformes, que es llancen des de la taxonomia verda, hauran de tenir com a objectiu la reducció de l‟impacte ambiental i la millora de l‟eficiència energètica dels llars. Aquestes són les recomanacions més destacades:
- Utilitzar materials de construcció sostenibles , com ara fusta certificada, maons de terra crua, acer primari o materials reciclats o prefabricats, entre d'altres, en lloc dels convencionals que generen major quantitat de residus i emissions de carboni.
- Instal·lació de sistemes denergia renovable , com panells solars o sistemes de geotèrmia, per reduir la dependència de lenergia dorigen fòssil.
- Incorporar sistemes de baix consum d'aigua i d'energia per escalfar-los, mitjançant electrodomèstics que compleixin les especificacions requerides per la normativa. Així mateix, també es recomana afegir solucions per a les aixetes i dutxes, com el monocomandament, així com als vàters, i controlar que el seu cabal compleixi amb les etiquetes existents al mercat de la Unió. En aquest sentit, la normativa arriba a especificar les quantitats concretes d'aigua que cal aplicar:
- Aixetes de lavabo i de cuina: cabal màxim d'aigua de 6 litres/min.
- Dutxes: amb un cabal màxim de 8 litres/min.
- Inodors i cisternes de descàrrega: un volum total de descàrrega d'un màxim de 6 litres i un volum de descàrrega mitjana màxima de 3,5 litres.
4. Introduir tecnologies eficients en la gestió dels residus , de manera que es pugui minimitzar limpacte ambiental de lhabitatge.
5. Afegir aïllament en exteriors, com ara parets, sostres i golfes, així com en soterranis i plantes baixes, de manera que permetin garantir l'estanquitat de l'aire i redueixi la pèrdua tèrmica.
6. Reemplaçar portes i finestres per altres d'energèticament eficients.
7. Substitució de fonts de llum per instal·lacions que suposin un estalvi energètic.
8. Instal·lació, reemplaçament, manteniment i reparació de sistemes de calefacció, ventilació i aire condicionat i escalfament daigua, amb tecnologies altament eficients.
Amb això es pretén assegurar l'objectiu 2030, tant per part de les empreses del sector immobiliari i de la construcció i la rehabilitació, com per part dels propietaris. Uns objectius que poden arribar a comportar importants avantatges per a la butxaca de qui els realitza . En primer lloc, perquè a llarg termini suposarà un estalvi notable en els subministraments, ja que aquest tipus d'energies netes consumeixen menys i, en conseqüència, suposen menys despesa. També, perquè des de la UE implementaran mesures que afavoreixin i donin suport a aquells que inverteixin en aquest tipus d'obres.
“Convé recordar que el grau més important de millora als immobles s'aconsegueix actuant sobre els elements comuns de l'edifici, façana i coberta i no n'hi ha prou de fer-ho exclusivament a l'habitatge del qual se'n sigui propietari”, afirma Catia Alvés, directora de Sostenibilitat i Rehabilitació a UCI.
"A més, no hem d´oblidar que a Espanya 8 de cada 10 edificis tenen una qualificació energètica E o inferior i que la millora de l´eficiència energètica serà un requisit indispensable per poder llogar o vendre un habitatge a mitjà termini com proposa l´EPBD", apunta Alvès.
En aquest sentit, la taxonomia verda de la Unió Europea es presenta com una gran oportunitat per unificar criteris, metes i objectius per a la inversió en rehabilitació i reforma energètica dels habitatges.
Finalment, però no menys important, la taxonomia verda ha establert una sèrie de recomanacions quant a finançament sostenible, que inclouen la creació d'un mercat de bons verds i la promoció de la inversió en projectes sostenibles, així com per divulgar-los.
