Aquest dia 22 d'abril se celebra el Dia Internacional de la Mare Terra. Una commemoració ideada per prendre consciència dels problemes de sobrepoblació, contaminació o conservació de la biodiversitat que afecten el planeta i de la necessitat de prendre mesures per a la seva protecció.
Mesures que afecten organismes públics i privats i també individualment cada ésser humà en molts àmbits de la seva vida social, laboral i personal. Un dels espais per a la protecció del planeta són les llars, on ara passem més temps de l'habitual a causa del confinament a causa del Covid-19. Als habitatges es genera un important malbaratament d'energia, ja que es pot arribar a perdre un 30% per les finestres, un 25% pels murs i un 2% per terra. A més, en conjunt, les llars generen més del 50% de la contaminació de les ciutats, segons l'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA).
Les llars espanyoles estan lluny d'aconseguir el 32,5% de millora de l'eficiència energètica exigida per la Comissió Europea per al 2030 , ja que més d'un 80% dels habitatges a Espanya no tenen qualificació energètica i més de la meitat del nostre parc immobiliari té una antiguitat més gran de 40 anys.
En aquest context de necessitat de rehabilitació d'immobles per contribuir a la protecció del planeta Terra, la divisió Green d' UCI, Unió de Crèdits Immobiliaris , entitat especialista en finançament de l'habitatge, juntament amb CONCOVI (Confederació de cooperatives d'habitatges i rehabilitació a Espanya) ) i amb el suport de l' IDAE (Institut per a la diversificació i l'estalvi d'energia) i l' Ajuntament de Barcelona han posat en marxa la Guia de rehabilitació d'habitatges a favor de l'eficiència energètica . Un projecte informatiu amb les claus per a la renovació energètica dels immobles adreçat a propietaris actuals o futurs de vivendes i professionals immobiliaris.
En paraules de Roberto Colomer , director general d'UCI, “ a través d'aquesta guia volem establir les bases necessàries per millorar la salut d'un habitatge i reduir-ne el consum energètic, alhora que millorem el nostre propi confort i benestar a la llar. Invertir en rehabilitació de la llar és fer-ho en estalvi i salut ”.
Què és un edifici eficient energèticament? Com aconseguir una casa amb poc consum energètic? Quins beneficis aporta als llogaters viure en immobles renovats a favor de la sostenibilitat energètica? Hi ha ajudes per a la rehabilitació energètica? Aquestes i altres preguntes constitueixen el gruix de la Guia de rehabilitació d'habitatges a favor de l'eficiència energètica .
La Guia defineix quatre tipologies dimmobles en funció de lús de lenergia i la qualitat ambiental i de la combinació daquests dos paràmetres.
|
Tipologies d'immobles en funció de l'eficiència energètica
| 1. Edificis ineficients i de baixa qualitat ambiental Agrupa habitatges sense mesures ambientals ni ús d'energies renovables. Es tracta del grup majoritari a Espanya, on gairebé 6 de cada 10 vivendes es van construir abans de la primera normativa que va introduir uns criteris mínims deficiència energètica. 2. Edificis saludables Són l'antítesi de la tipologia anterior. Els seus materials, disseny, fases de construcció i manteniment estan enfocats a la sostenibilitat i confort dels seus habitants, utilitzen energies renovables i eficients i eliminen qualsevol efecte negatiu per a la salut. 3. Edificis energèticament eficients Aquells que aposten més per l'ús d'energies renovables en detriment de les fonts convencionals fòssils, per millorar així la seva sostenibilitat ambiental. 4. Edificis ineficients i d'alta qualitat ambiental Habitatges que, si bé compta amb materials i disseny enfocat a la sostenibilitat, utilitzen energies convencionals, no renovables. |
Les raons per a la renovació d'un edifici o d'un habitatge són moltes i variades: el mal estat de conservació, la necessitat de revalorar-lo, l'ampliació o el canvi d'ús d'espais, la millora de les condicions de salut i el confort dels ocupants o les millores per a l'hàbitat o l'estalvi energètic, entre d'altres. Pel que fa als costos , dependran en gran mesura de la profunditat de la renovació, del tipus d'edifici, del seu estat inicial, dels materials escollits i, fins i tot, dels proveïdors. Per fer-ho més assequible, hi ha línies de finançament, tant públiques com privades, com és el cas d' UCI , per emprendre renovacions als immobles a favor de l'eficiència energètica.
Entre els aspectes que defineixen una llar saludable hi ha tres variables clau: la salut i el confort, les mesures passives i les mesures actives.
Salut i confort dels habitatges
Mesures passives
Mesures actives
| Es tracta dels factors que determinen una bona qualitat ambiental interior. Mitjançant productes i tecnologies existents al mercat es pot millorar en gran mesura les condicions interiors dels immobles. Es parla que l'interior d'un habitatge és saludable quan tenen aire interior net, amb una humitat relativa entre el 40-60%, un espai sense soroll, una bona il·luminació natural i un disseny de llum artificial eficaç i eficient que simuli la llum natural, amb un confort tèrmic adequat i que limiti la presència de camps electromagnètics als punts de permanència dels usuaris. Entre les mesures més populars per a la salut i el confort de l'interior dels habitatges destaquen: els tancaments i aïllaments tèrmics, mecanismes per a la renovació de l'aire sense importar la climatologia exterior, sistema de calefacció i refrigeració amb termòstats en funció de la temperatura interior i millores acústiques dels espais. A més, és important tenir en compte la composició dels materials de construcció i apostar pels naturals i aquells amb baixa o nul·la concentració de compostos tòxics , unes característiques que es poden comprovar als segells d'aquests materials i que s'han d'estendre també al mobiliari , parament, decoració, electrodomèstics o joguines. |
| Aquestes mesures estan destinades a mantenir la temperatura interior d‟un edifici amb un bon nivell de confort sense l‟ús d‟energia. Per a aquestes mesures cal tenir en compte la gestió de les demandes de limmoble: com sutilitza lhabitatge, els hàbits dels seus llogaters o el consum denergia. Aquestes demandes sumades a la necessitat de reduir costos i energies constitueixen el gruix de les mesures passives. Entre les principals es troben: coberta verda, aïllament tèrmic de la coberta, aïllament tèrmic exterior o interior. Igualment és important tractar punts d'especial fuga d'energia com a ponts tèrmics , és a dir, pilars, forjats, voladissos, brancals o xemeneies, i controlar possibles infiltracions.
La renovació de finestres és una de les mesures passives més importants. En aquesta guia es recomana l'ús de vidres amb càmera amb una U (transmitància tèrmica) entre 1.0 i 1.5 W/m2K i un factor solar baix. També, la substitució de fusteria a favor de solucions amb millors prestacions tèrmiques. | |
Centrant-se a l'estiu, una de les mesures passives estrella són les proteccions solars, com voladissos, persianes, porticons, lamel·les, pèrgola o tendals, per reduir la radiació solar que reben els edificis. Altres mesures utilitzades per al correcte manteniment de la temperatura exterior són galeries, mur trombe, ventilació natural creuada o cobertes i façanes fresques. | |
| Les mesures actives d‟un immoble estan estretament relacionades amb el consum d‟energia: climatització, electrodomèstics i il·luminació. La majoria d‟aquestes mesures es tradueixen en estalvi econòmic. Per estendre'l a l'eficiència energètica caldria fer servir fonts d'energia renovables. Entre les mesures actives més populars hi ha els programes de gestió energètica per conèixer de manera fiable i instantània el consum real, la unificació de comptadors d'un edifici per a l'estalvi de taxes i la reducció de la contractació de potència fixa de la companyia elèctrica. Sense sortir de l'àmbit lumínic, també destaca la instal·lació de bateries de condensadors estàtiques o regulables per disminuir el terme d'energia reactiva (VArh) de la factura elèctrica. També, la substitució de làmpades tèrmiques per làmpades LED , un canvi que permet un estalvi en eficiència del 96% respecte a les làmpades clàssiques incandescents, fins al 90% respecte a les làmpades halògenes i un 60%, en fluorescència. Una altra mesura activa seria la cogeneració , és a dir, generar simultàniament energia elèctrica (electricitat) i energia tèrmica (calor) a partir de l'energia primària, procedent de la combustió de combustibles fòssils, com el gas, o d'energies renovables, com ara la biomassa. També s'inclou en aquesta guia la generació d'aigua calenta/freda mitjançant l'ús de l'aire exterior com a mitjà d'intercanvi tèrmic mitjançant una bomba de calor o sistema de captació solar. O la generació delectricitat mitjançant energies renovables a través de plaques fotovoltaiques i/o mini aerogeneradors. La substitució d'aparells d'aire condicionat per altres de més eficients o l'ús d'alternatives a aquests aparells, centralitzar la producció compartida dels sistemes de climatització en edificis, eliminar l'encesa en standby d'electrodomèstics i aparells electrònics, apostar per cisternes dobles i la instal·lació de reductors del cabal d‟aigua completen el capítol de mesures actives per al‟eficiència energètica dels habitatges. |
En qualsevol cas, per a la instal·lació d'algunes d'aquestes mesures i per a la valoració dels mecanismes i les rehabilitacions necessaris a cada habitatge és important l'anàlisi de cada immoble per un professional expert, que podrà indicar les dimensions necessàries per a la rehabilitació a favor de la eficiència energètica. Per a aquesta valoració, la Guia de rehabilitació dhabitatges a favor de leficiència energètica constitueix un instrument clau per a professionals i propietaris.
