Aquest 2020 ens deixa una nova visió de les llars arran de la pandèmia del Covid-19, que ha posat de manifest l'existència d'habitatges petits, amb poc espai exterior i condicions lumíniques millorables. Factors que, tenint en compte el major temps passat a casa aquest any, han portat els espanyols a replantejar-se com és la seva llar ideal i on volen tenir-lo.
Un dels principals canvis que reflecteix aquesta nova concepció de la llar és el creixement de la demanda de xalets i habitatges unifamiliars, que entre març i setembre del 2020 ha augmentat un 5,7%. Així, el mercat immobiliari d'aquest any tancarà amb la venda d'un 39% de xalets o vivendes unifamiliars, equivalents a 156.000 propietats.
Aquesta és la conclusió principal d'un estudi realitzat per (Unió de Crèdits Immobiliaris), entitat especialista en el finançament sostenible de l'habitatge, i el seu canal online, hipotecas.com , a partir de l'anàlisi de més de 15.000 operacions realitzades abans i després de la pandèmia.
A més de la demanda de xalets i vivendes unifamiliars, després d'esclatar la pandèmia els espanyols han buscat vivendes més grans. Si de mitjana les llars tenien una extensió de 90,4 m2 a l'era pre-Covid, aquesta xifra ha pujat 6,4 punts percentuals, fins a una mitjana de 96,8 m2 .
No és estrany, per tant, que el canvi de predilecció per vivendes més àmplies i amb més espai exterior, sumat a la modalitat exclusiva de teletreball o un model de treball mixt, hagi portat molts espanyols a allunyar-se del centre de les ciutats. Així, ha augmentat un 5,3% la compra de propietats a poblacions de menys de 25.000 habitants.
En paral·lel, s'observa un descens en els darrers mesos en l'adquisició d'habitatges a ciutats de més d'un milió d'habitants . Abans del març del 2020, es compraven de mitjana 26,3% llars (gairebé 5 milions d'habitatges) als grans nuclis urbans. Una xifra que ara ha baixat 4,6 pp (un milió menys).
