Notes de premsa

El comprador internacional canvia de perfil: paga un 35% més i aposta més per residir que per invertir

  • Una anàlisi d'UCI revela la transformació de la demanda estrangera, cada cop més diversa, residencial i vinculada a projectes de vida estables.
DATA DE PUBLICACIÓ: 24 SET. 2026
TEMPS DE LECTURA: 3 minuts

Madrid, 24 de setembre de 2026. El comprador internacional d'habitatge a Espanya experimenta una profunda transformació. Lluny de la imatge tradicional associada a la segona residència de vacances, la demanda estrangera evoluciona cap a perfils més diversos, amb més capacitat adquisitiva i un interès creixent per establir la seva residència al país, segons l'informe International Buyers - Real Estate Market 2025 & 2026 Outlook , elaborat per UCI, Unió de Crèdits Immobiliaris, entitat especial.

Un dels canvis més significatius és el protagonisme dels compradors estrangers que ja resideixen a Espanya. El 2025, aquest col·lectiu va representar l'11,6% del mercat residencial, davant del 7,2% corresponent a compradors no residents, consolidant una tendència que reflecteix una vinculació cada cop més estable amb el territori i una demanda menys lligada a l'adquisició de segones residències.

"Durant anys, el mercat ha associat al comprador internacional amb un perfil predominantment de vacances o inversor. No obstant això, les dades mostren una realitat molt més diversa i madura, en què guanya pes la compra vinculada a projectes de vida, mobilitat professional o establiment permanent a Espanya", assenyala Lorena A. Zenklussen, directora de Finançament Hipotecari a UCI .

Transaccions de compradors estrangers

Un comprador amb més capacitat adquisitiva

L'estudi també posa en relleu la diferència entre el comportament de compra de la demanda nacional i la internacional. El 2025, els compradors estrangers van pagar una mitjana de 2.479 euros per metre quadrat davant dels 1.839 euros per metre quadrat abonats pels compradors nacionals, fet que suposa una diferència propera al 35% .

A més, l'import mitjà destinat pels estrangers a la compra d'habitatge va assolir els 204.365 euros, un 40% més que el 2019 , reflectint una clara tendència cap a actius de més valor, concentrant-se en segments mitjans i alts del mercat residencial.

Aquesta realitat resulta especialment visible en zones amb una demanda internacional elevada, on la capacitat adquisitiva d'aquests compradors exerceix una influència significativa sobre la dinàmica del mercat i l'evolució dels preus.

La nacionalitat importa cada cop més

Una altra de les conclusions principals de l'informe és que ja no és possible parlar d'un únic perfil de comprador internacional. El mercat s'ha diversificat notablement durant els darrers anys. A les principals nacionalitats de compradors no residents -Regne Unit, Alemanya i Marroc- se sumen Països Baixos, Estats Units, Bèlgica, Suècia o Polònia , que guanyen protagonisme i contribueixen a configurar una demanda internacional molt més heterogènia que en dècades anteriors.

A més a més, el comportament de compra difereix significativament segons l'origen. Hi ha diferències importants en el tipus d'habitatge adquirit, l'import destinat a la compra, els nivells de finançament utilitzats i les localitzacions triades. Segons l'informe, nacionalitats com la sueca, la nord-americana, l'alemanya o la suïssa se situen entre les que paguen els preus mitjos més elevats per metre quadrat.

Del comprador internacional a l'ecosistema internacional

La demanda estrangera està transformant també la manera com el sector immobiliari i financer es relaciona amb aquest col·lectiu.

Segons destaca UCI, les dades apunten que el mercat internacional ja no es pot abordar com un segment homogeni. Diferents nacionalitats presenten diferents patrons de residència, necessitats de finançament, capacitat adquisitiva i preferències territorials, cosa que obliga a avançar cap a models d'assessorament i acompanyament cada cop més especialitzats.

Aquesta evolució coincideix amb una diversificació geogràfica progressiva de la demanda. Tot i que el País Valencià, les Balears, les Canàries o Andalusia continuen concentrant gran part de les operacions internacionals, l'informe identifica un interès creixent per noves destinacions residencials, incloent algunes zones del nord d'Espanya, impulsades per factors com la qualitat de vida, la connectivitat, el teletreball i la recerca d'entorns menys tensionats.

Un mercat internacional més estable i estructural

La conclusió principal de l'estudi és que la demanda internacional es consolida com un component estructural del mercat residencial espanyol, però amb característiques molt diferents de les que explicaven el seu creixement fa una dècada.

Davant d'una visió centrada exclusivament en la inversió o la segona residència, emergeix un comprador internacional més vinculat a la residència efectiva, amb una capacitat econòmica superior a la mitjana i procedent d'un ventall cada cop més ampli de països .

Una evolució que, segons UCI, continuarà condicionant la manera com es desenvolupin tant l'activitat immobiliària com les solucions de finançament els propers anys.

    Compartir